18/2/11

Pancarta en suport a Jona


Amb aquesta acció des del SEPC volem manifestar el nostre suport al nostre company Jona, jove al qual li demanen 8 anys de presó per manifestar-se en contra de l'especulació urbanística.

Per a més informació sobre seu cas: http://absoluciojona.org/

15/2/11

En defensa de l'educació 100% en català

Des del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans volem donar suport a l’acció que, en forma de pintades reivindicatives aparegudes la matinada d’avui, denuncià la present situació lingüística de l’IES Porreres i demanà l’ educació “100% en català”. Des del nostre sindicat, ens reafirmam en la defensa de l’escola pública, catalana, popular i no patriarcal, essent l’ensenyament en català, la llengua pròpia de Mallorca, un pilar bàsic dels drets de les i els estudiants de la nostra illa.

Exigim una solució immediata per part de la direcció del centre a la situació que genera aquest conflicte, i dit això donam suport a possibles accions futures en aquesta mateixa línia.

Sindicat d’Estudiants del Països Catalans, Mallorca, 15 de febrer de 2011.



5/2/11

Adhesió al manifest a favor de la llengua catalana

MANIFEST A FAVOR DE LA UNITAT DE LA LLENGUA CATALANA


En els mitjans de comunicació de les Illes han aparegut fa uns dies les declaracions de qui amb tota seguretat serà el candidat del PP a presidir el govern de les Illes. Aquestes declaracions fan referència a la intenció de derogar/reformar la Llei de Normalització Lingüística i/o el Decret de mínims. A més a més, neguen la unitat de la llengua catalana amb arguments tan peregrins com el que aquí deim “tassó” i no “got”.

Deixant de banda el fet que aquestes declaracions demostren una gran ignorància de qui les ha realitzades, tant pel que fa als conceptes de llengua com de dialecte, en què ara no entrarem, com pel que fa a la realitat lingüística de les Illes (atès que a Menorca i Eivissa sí que es diu “got”), la veritat és que des d’un centre escolar no podem obviar-les.

Consideram que amb aquestes afirmacions l’autor ataca directament la realitat lingüística de la llengua catalana. En primer lloc perquè usa el tema de la llengua amb intencions clarament electoralistes i per treure’n un profit, i en segon lloc perquè pretén reduir la presència del català de l’únic àmbit en què aquest ha assolit una quasi plena normalització. En canvi, no l’hem vist mai demanar més presència del català en altres àmbits en què l’ús d’aquesta llengua és molt minoritari (mitjans de comunicació, cinema, justícia, etc.). L’objectiu ben segur d’aquesta actitud és afeblir la presència futura del català en la societat, ja que l’ensenyament en català sembla l’única possibilitat que totes les persones que passen per les aules esdevenguin bilingües i puguin optar en el futur per usar la llengua que vulguin, i per tant conduir-lo a l’estatus de llengua d’ús residual en el territori on és llengua pròpia, en primera instància, i a l’extinció, en segona. A més, les seves declaracions no faran sinó crear una confrontació i divisió entre els ciutadans de les Illes per motius lingüístics i dificultaran encara més la tasca docent i el paper que representen els centres educatius en la societat.

Concretament, aquestes declaracions tomen en terra tota la feina que els mestres i professors dels centres docents de les Illes fan, tant per ensenyar els alumnes a esdevenir competents comunicativament en la llengua pròpia d’aquestes terres, com per col·laborar en la participació i integració en la societat de totes les persones que hi vivim, com a ciutadans de ple dret.

No val argumentar que el que es vol és dur a la legislació el que passa en la realitat. Si la situació de la llengua pròpia de les Illes és la que és, es deu a multitud de factors que ara no cal indicar i analitzar. Deixar el futur de les llengües en mans del liberalisme més salvatge no és sinó una actitud perniciosa i hipòcrita de qui no veu en la protecció de les llengües minoritàries una manera de salvaguardar el ric patrimoni cultural d’aquestes Illes i del món en general. De fet, bona part de les llengües del món legislen amb vistes a mantenir un estatus que pot ser molt diferent de la realitat de la societat en què viu aquesta llengua.

Per tot això, demanam al PP que rectifiqui i faci una declaració explicita de la unitat de la llengua catalana, tot i les seves varietats dialectals. Així mateix, que expressi que no canviarà una normativa que només pretén assolir el fet que tots els membres de la societat esdevenguin bilingües (deixant a banda l’ús personal que es faci de cada llengua) i que totes les persones puguin relacionar-se amb l’administració en la llengua que vulguin, per fer ús clarament de la seva llibertat lingüística individual (una cosa que és clar que poden fer els castellanoparlants de les Illes, però que no sempre poden fer els catalanoparlants).

Un cop més, els professionals de l’ensenyament veim com es trepitja la nostra tasca de forma gratuïta i sense fonament. L’actual sistema educatiu es troba en un estat molt fràgil per motius complexos i molt diversos, però cap d’ells no és el fet d’utilitzar el català a les aules.

Així doncs, des del nostre claustre rebutjam i rebutjarem qualsevol tipus d’ingerència que no tingui com a principal objectiu l’assoliment real d’un sistema educatiu de qualitat, públic i en català. A més, ens emplaçam a la difusió d’aquest manifest entre tots els centres docents, institucions i mitjans de comunicació, i a la coordinació d’una acció simbòlica per expressar el nostre rebuig a les manifestacions fetes i per afirmar clarament la unitat de la llengua catalana.

L’acció simbòlica de caràcter participatiu serà dia 10 de febrer a les 10 h a les portes dels centres escolars.


Novembre de 2010