30/9/10

Els 40 principales i la discriminació del català

El passat dia 27 de setembre fou el primer dia del curs 2010/2011 a la Universitat de les Illes Balears (UIB). La jornada d’inici de curs va estar representada per un camió des d’on els estudiants podien practicar gratuïtament l’activitat de risc puenting. Per acompanyar dita activitat, fou acompanyada per un DJ dels 40 principales.

La jornada va transcórrer marcada per la música posada pels 40 principales, on cap cançó era en català i on el DJ parlava sols en castellà. La política d’aquesta emissora a la UIB és la mateixa que aplica l’emissora a les seves emissions a les illes, mentrestant que a Catalunya s’expressen sempre en català i la majoria de música que posen està en aquesta mateixa llengua. El més greu de tot l’assumpte és que era la jornada d’inici de curs i que, la universitat, és una organització compromesa i favorable a la normalització lingüística i que els 40 principales no posin música en català a la UIB és una contradicció de la mateixa universitat sobre la normalització que pretén aplicar.

Per demostrar el descontent dels estudiants davant aquest fet, un grup d’estudiants varen comparèixer a la zona del puenting penjant cartells amb els lemes “Volem els 40 en català!”, “Respecte per a la música en català” o “A catalunya sí; per què aquí no?”. Després de penjar aquests cartells per la zona, els estudiants van posar-se davant el punxador mostrant-li els lemes.


27/9/10

[UIB] Davant les retallades socials: vaga general!




El SEPC UIB penjà ahir una sèrie de pancartes animant a la gent a participar en la vaga general i convocant a la manifestació convocada pels sindicats de CGT, CNT i CTA i les organitzacions de Maulets i Endavant. La manifestació, que començarà a la 19:00h a la Plaça d'Espanya finalitzarà el seu recorregut a la Plaça de la Reina.

29-s vaga general: recuperem el nostre futur!


Les treballadores de demà diem NO a la reforma laboral i les retallades socials!

Crisi, precarietat, atur, reformes, retallades... Són totes paraules a les que els i les estudiantes malauradament s'hem acostumat a escoltar darrerament. Diuen que no bufen bons vents per a ningú, però el cert és que la burgesia privilegiada sembla que ni s'adona de l'huracà que colpeja a la classe treballadora. I és en aquest context on ens preguntem: I nosaltres? Com ens afecta i, sobretot, com podem afrontar els i les estudiantes aquesta situació?


Les dades que hi ha sobre la taula no inciten a l'optimisme: als Països Catalans més del 60% dels joves treballadors (menors de 25 anys) es troba en situació d'atur tinguen o no alguna titulació acadèmica; per als estudiants d'estudis superiors trobar feina (i més de la seua àrea) acaba convertint-se també en una missió impossible i, sobretot, la gran majoria dels afortunats que troben feina ho fan en condicions d'autèntica precarietat (contractes temporals que mai saps si es renovaran, salaris baixos, inseguretat laboral, etc.). Fins i tot dins del mon acadèmic trobem exemples d'aquesta realitat com al món de la recerca científica on, per culpa de la manca d’inversió de l’Estat espanyol, s’opta per proporcionar als joves investigadors beques de pocs mesos que es concatenen successivament amb buits al mig, i fan que els becaris d’investigació treballen a jornada completa encara que estiguen contractats a temps parcial. La inexistència d’una bona planificació de les polítiques de recerca científica a llarg termini per part del Govern espanyol es fa ben patent quan el darrer any hem sigut testimonis de les diverses retallades (més del 20% l'any passat i es preveuen xifres major per a aquest) que des del mateix Govern espanyol s’han fet a R+D (Recerca i Desenvolupament), en el seu intent inútil d’eixir de la crisi estructural del capitalisme. Tot plegat ens mostra que l'estudiantat d'avui (treballadores i treballadors del demà) formen part d'una generació de joves a la qual poc a poc ens han anat furtant les nostres esperances, a la qual ens han robat el nostre futur.


Però aquest no es l'únic aspecte on el capital colpeja l'educació. La manca d'inversió al sistema públic i l'estratègia encoberta de degradació del sistema públic en benefici del sector privat ens porten la precarietat al dia dels nostres centres. Arreu dels Països Catalans podem trobar-nos amb aules sobresaturades, falta d'escoles-bressol públiques, barracons, instal·lacions deficients, impossibilitat d'estudiar en català, etc. Només al Pais Valencià ja hi ha més de 30.000 estudiants obligats a estudiar dintre de barracons. En el cas de les Universitats la situació no millora, la falta de pressupost i material, l'endeutament ja crònic de l'administració amb les universitats públiques, l'augment de les taxes a costa de l'estudiantat o la nul·la inversió per tal de realitzar la reforma de l'anomenat “Procés de Bolonya” en són exemples clar del poc interès del capitalisme en una educació universal. De la mateixa manera que el déu Chronos feia amb els seus fills, el capitalisme fagocita la socialdemocràcia (antiga subordinada seua) engolint-se amb ella tots els drets que el moviment obrer havia esgarrapat a la burgesia durant el darrer segle.


També hem de tenir en compte la situació en la que queden les dones treballadores dintre d'aquesta Reforma Laboral. Cal dir que el fet de que l´atur cobrat es calcule per hores i no per dies en els casos de cobrament de prestacions per desocupació parcial, fa més precàries a les persones que es troben en aquesta situació, que normalment són dones. D´altra banda, la deixadesa a l´hora de l´elaboració de Plans d'Igualtat per part de les empreses com a conseqüència de la crisi, fa que la esquerda de la desigualtat entre homes i dones a l´àmbit laboral continue obrint-se. A més no podem perdre de vista les ja preexistents diferències salarials entre homes i dones, eixint aquestes clarament desfavorides.


I tot en un moment de plena transformació del sistema educatiu on la ofensiva neoliberal de mercantilització continua colpejant fort. Les reformes d'educació secundària desfan la democràcia als instituts dotant de tot el poder als directors i l'administració mentre que la Universitat s'adapta a un nou sistema (el de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior) on prioritzen les tècniques davant dels coneixement, creant així treballadors qualificats molt més flexibles i precaris obligats a consumir el coneixement necessari per a la seua feina dintre del mercat que ells mateix creen ( el dels màsters).


Tot i així des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) considerem que no és moment de caure en el desànim. Ara és moment d'organitzar-se i tornar a combatir. Sabem que lluitant i treballant aconseguirem transformar la realitat. No pensem patir la nova reforma laboral que ens volen imposar, així com tampoc deixarem que segueixen colpejant l'educació pública amb més retallades socials. És per això que fem la crida a totes i tots els estudiants de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó a sortir al carrer i unir-se a la resta de treballadores i treballadors durant la vaga del pròxim 29 de Setembre. Perquè hui i ara hem decidit canviar el transcurs d'aquesta història i recuperar el futur que ens estan furtant.



29-s vaga general: recuperem el nostre futur!