20/12/10

Pancarta per la Diada de Mallorca

Pancarta penjada pel SEPC a la UIB convocant a la manifestació del 30 de desembre al Passeig del Born.

18/12/10

Pels nostres drets socials i nacionals: Independència


Cartell de l'Esquerra Independentista de Mallorca convocant a la manifestació del 30 de desembre.
31 de Desembre: Diada Nacional

17/12/10

Imatges concert "a la UIB en català"

Al voltant d'un centenar de persones pogueren gaudir ahir del concert "a la UIB en català!". El concert, que comptà amb les actuacions dels Glossadors de Mallorca, Taverners i del grup eivissenc UC, va mantenir el caràcter reivindicatiu propi de la campanya: la defensa del català i dels Països Catalans hi foren ben presents.
A més de les actuacions es va llegir el manifest de la campanya i es va recordar que la campanya no s'acabava amb aquest concert, sinó que es seguirien fent accions i activitats al llarg del curs.

7/12/10

Concert "a la UIB en català"


El proper dijous 16 de desembre, concert a la Sala d'Actes de l'Anselm Turmeada amb:

  • The Hangover (16:00h)
  • Glosadors de Mallorca (17:00h)
  • Taverners (18:00h.)
  • UC (19:15h)

26/11/10

Concentració contra la presència policial a la UIB


Un grup d'estudiants de la Facultat d'Educació va convocar una concentració el passat dijous 25 de novembre a les 13:00 hores a l'entrada de l'edifici Guillem Cifre per protestar contra la presencia policial a la UIB. Dies abans, els agents de la Policia Local entraren dins el campus per realitzar controls als estudiants que entraven amb els seus vehicles per anar a classe, provocant alguns retards. En un comunicat, els estudiants de la Facultat d'Educació ha censurat que la UIB és l'"única Universitat d'Espanya que permet l'entrada de policia al campus" i, per això, es pregunten si és aquest el model de societat "controlada que volem i si són aquests tipus de mètodes repressors i sancionadors els que ens ensenyen dia a dia els professors dels estudis de Pedagogia, Psicologia, Educació Social i Psicopedagogia".

Amb lemes com "no volem ni pistoles, ni pistolers a la UIB" o “som estudiants no delinqüents” els estudiants, amb el suport del SEPC, s'han concentrat davant l'edifici Guillem Cifre. Posteriorment, s'ha iniciat una marxa fins a l'edifici Gaspar Melchor de Jovellanos, lloc on es trobava la rectora, Monserrat Casas, amb Francesc Antich i altres personalitats. Desprès de la marxa d'aquests, que abandonaren l'edifici davant la presència dels estudiants, els concentrats es dirigiren de nou cap a l'entrada del Guillem Cifre, on es va llegir el manifest on es qüestionava si realment era necessària la presència policial i la criminalizació cap als estudiants i es criticà, a més de la seva presència, el fet de que no se n'hagués informat.


25/11/10

El SEPC recolza el coratge de la direcció i el claustre de professors de l'IES Pau Casesnoves d'Inca

L'associació espanyolista Círculo Balear ha denunciat davant de la conselleria balear d'Educació i Cultura el claustre de professors de l'IES Pau Casesnoves i la seva direcció encapçalada per Joana Prohens. El motiu ha estat l'exercici legítim per part de la comunitat educativa del centre d'ensenyament dels seus drets i llibertats d'expressió i manifestació.
Els fets s'inicien quan José Ramón Bauzá, president del Partit Popular a les Illes Balears, anuncià que en cas d'arribar al govern balear modificaria la Llei de Normalització Lingüística; per tal que la llengua pròpia del territori, el català, deixi d'ésser requisit i mèrit per accedir a l'ocupació pública i que dividirà en quatre registres les modalitats dialectals de les Illes. Davant d'aquests fets la societat catalana no va dubtar a engegar iniciatives de rebuig a les propostes del partit de Bauzá. En el cas concret de l'IES Pau Casesnoves d'Inca van promoure un manifest favorable a la llengua catalana i declarar la intenció d'organitzar mobilitzacions cap al mes de febrer, cosa que ha motivat la denúncia del Círculo Balear.
Davant d'aquests successos el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), organització estudiantil d'àmbit i abast nacional, vol manifestar el següent:
  • Les pretensions en matèria lingüística de Bauzá, el Partit Popular i d'altres organismes espanyolistes formen part d'una clara estratègia de colonització cultural per tal d'assimilar la societat catalana, en aquest cas a les Illes Balears, dins d'un marc territorial i cultural hispànic.
  • La denúncia feta pel Círculo Balear és una voluntat manifesta de limitar l'exercici de drets fonamentals com són els d'expressió i manifestació. Alhora cerquen coaccionar tota la societat i evitar noves mostres de mobilització popular que clamin per la unitat territorial i lingüística dels Països Catalans.
  • Les mostres i iniciatives de suport engegades per la societat catalana vers la normalització de la seva llengua pròpia demostren que existeix una voluntat popular de voler preservar i recuperar els usos de la mateixa fins esdevenir el vehicle de comunicació normal entre catalans.
Finalment el SEPC encoratja a la comunitat educativa de l'IES Pau Casesnoves i a la resta de la societat catalana a continuar amb les iniciatives engegades, tot menystenint les coaccions dels grups espanyolistes. Alhora mostra la seva esperança per tal que la conselleria balear d'Educació i Cultura arxivi la denúncia per improcedent.

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
Països Catalans, 24 de novembre de 2010

23/11/10

Continua la campanya "a la UIB en català"

La presència de la campanya "a la UIB en català" va arribant a tots els edificis de la UIB. A més de les recollides de signatures, aquesta setmana s'han penjat noves pancartes al Guillem Cifre, al Ramon Llull, al Beatriu de Pinos i a l'Aulari.

11/11/10

Llibertat pel Sàhara!


El SEPC ha penjat a la entrada de la UIB una pancarta en suport a la lluita del poble saharauí arran dels atacs patits per part de les forces marroquines a El Aaiun.
Des del SEPC volem manifestar la nostra condemna i el nostre rebuig cap a aquests atacs i volem animar a la gent a acudir a la manifestació convocada per aquest dijous a les 19:30 a la plaça d'Espanya.

Aturem l'imperialisme, Sahara Llibertat!

10/11/10

Pancartes a la UIB en català

La campanya "a la UIB en català" es va estenent a tots els edificis de la UIB. Aquesta setmana, a més de recollir signatures, s'han penjat pancartes a diversos edificis: al Mateu Orfila, el Jovellanos, l'Anselm Turmeda, i l'Arxiduc.


6/11/10

Concurs de fotografia.


QUÈ ÉS LA DESIGUALTAT? QUÈ ÉS LA VIOLÈNCIA?

BASES:

Tema: Les fotografies hauran de tractar sobre la violència i la desigualtat de gènere.

Premis: Hi haurà un lot de premis de temàtica antipatriarcal pel primer, segon i tercer classificat. Els premis s'entregaran el 25 de novembre, desprès de la xerrada que organitza el mateix dia el SEPC.

Jurat: El jurat estarà format per professionals de la fotografia.

Condicions de presentació:

  1. El concurs està obert a tota la comunitat universitària.

  2. Les fotografies es podran presentar en color o en blanc i negre i es permet la participació de fotografies amb retocs digitals.

  1. Les fotografies presentades hauran de complir unes dimensions de 13*18 cm.

  2. El concursant podrà presentar un màxim de 2 fotografies, que hauran de ser originals.

5. Les fotografies s’hauran de presentar en un sobre amb un pseudònim i el títol i l'explicació (si es considera necessari) de la fotografia. Dins aquest sobre n'hi haurà d'haver un altre amb les dades de l'autor (nom, pseudònim emprat, telèfon i e-mail).

6. Les fotografies s'entregaran en format paper a la consergeria del Ramon Llull dirigides al SEPC.

7. El termini de presentació de les fotografies s’acabarà el dia 19 de novembre a les 19:00h.

8. Les fotografies s’exposaran durant les setmanes del 22 de novembre al 3 de desembre al Hall del Ramon Llull.

9. La fotografia guanyadora serà emprada com a imatge del cartell del següent 25 de novembre o 8 de març (esmentant sempre el nom de l'autor).

  1. La presentació a aquest concurs suposa l’acceptació de les seves bases.

28/10/10

Roda de premsa: a la UIB en Català

Avui convocam aquesta roda de premsa per donar inici a la campanya “a la UIB en català”, una campanya amb la principal finalitat de poder disposar d'un ensenyament superior plenament en català. Aquesta campanya està emmarcada dins la campanya nacional “a la universitat en català”, la qual durant el curs passat tengué el suport de molts d'estudiants de la resta d'universitats dels Països Catalans.
Des del Sindicat d’Estudiants dels Països catalans (SEPC), el Voluntariat lingüístic de la UIB i Joves de Mallorca per la Llengua creim que és més que necessari iniciar aquesta campanya a favor de la llengua catalana a la Universitat de les Illes Balears. Per això començam avui un seguit d’actes. No només rebutjam i rebutjarem qualsevol atac o retrocés de la llengua catalana, sinó que a més a més apostam per una plena normalització lingüística, és a dir, que el català sigui la llengua vehicular de l'ensenyament.
I és que la situació del català a la Universitat de les Illes Balears deixa molt que desitjar.
Actualment als professors de la Universitat de les Illes Balears no se’ls demana cap acreditació de català i això es reflecteix a les estadístiques, atès que menys d’un 40% de les classes són en català. A més a més, avui en dia encara es donen casos de negació del dret a expressar-se en català a la Universitat de les Illes Balears. I, tot i que la Guia Docent indiqui que una assignatura es farà en català moltes vegades no és així.

Per tots aquests motius, demanam a la Universitat de les Illes Balears que garantesqui i treballi per tal de garantir les següents reivindicacions:

  • Poder rebre l’ensenyament de tots els graus íntegrament en català.
  • Més oferta de postgraus i màsters oficials en català.
  • Que tot el professorat acrediti un coneixement de català igual o superior al nivell C.
  • Que s’anunciï i es respecti la llengua de la docència.
  • Poder fer els exàmens, les pràctiques i els treballs en català.
  • Que hi hagi un reconeixement oficial de la recerca feta en català.
  • Disposar de bibliografia específica en català.
  • Que l’estudiantat de mobilitat i intercanvi conegui el català i que la Universitat de les Illes Balears els informi de la realitat lingüística d’aquest país.
  • Que totes les universitats elaborin un reglament d'usos lingüístics i el complesquin.
  • Que els futurs professionals siguin competents en llengua catalana.
  • Que totes les activitats que es duguin a terme a la UIB tenguin el català com a llengua vehicular.

La campanya consistirà generalment en:
  • Recollida de postals signades amb les reivindicacions de la campanya. La recollida es durà a terme durant tot l'any i el mes de juny es farà una entrega de totes les postals a la rectora de la UIB, Montserrat Casas.
  • Paradetes informatives per totes les facultats de la universitat, inclòs Son Lledó. La primera paradeta es col·locarà dimarts dia 2 de novembre a la facultat Ramon Llull.
  • Xerrades sobre drets lingüístics.
  • Es farà una enquesta als estudiants de la UIB sobre el seu parer del sistema educatiu en català a la UIB.
  • Està previst fer un concert en català a la UIB per desembre.
  • Accions de denúncia i moltes d'altres activitats que més endavant s'aniran anunciant.
La campanya no només es farà a la UIB sinó que també es farà extensiva als instituts de Mallorca.

Desitjam que la Campanya “A la UIB en Català” sigui un èxit i que hi hagi una gran participació de tot l’alumnat d’aquesta universitat.




1/10/10

Suport al jove detingut a la UIB

Des del SEPC volem manifestar el nostre suport cap al jove detingut la matinada del 29 de setembre per les accions realitzades en el marc de la Vaga General.

A continuació, reproduïm el comunicat de l'assemblea de Maulets:

Un jove ha estat detingut durant la matinada d'avui dia 29 de Setembre a la Universitat de les Illes Balears per agents de la policia local sota la acusació de danys al patrimoni.
Els fets han tengut lloc en el marc d'una acció en suport a la Vaga General convocada per aquest mateix dia, que ha trobat la violenta resposta de la seguretat del campus que posteriorment ha avisat a la Policia Local, que ha realitzat la detenció.
El jove ha estat posat en llibertat cap a les 5 de la matinada amb càrrecs de faltes per deslluïment d'edificis públics, acusat de la realització d'una pintada a favor de la Vaga General i dels drets nacionals i socials dels i les treballadores.
L'assemblea de Maulets de Palma volem donar suport públic cap a aquest jove i aprofitar per donar suport a totes les accions realitzades en el marc d'aquesta Vaga General, en especial als piquets i a totes les persones que han patit la repressió policial, que, com recull al seu darrer informe Alerta Solidària, ha deixat ja nombrosos detinguts i incidents al llarg dels Països Catalans.

Per la defensa dels nostres drets nacionals i socials. 29 de Setembre: Vaga General!

30/9/10

Els 40 principales i la discriminació del català

El passat dia 27 de setembre fou el primer dia del curs 2010/2011 a la Universitat de les Illes Balears (UIB). La jornada d’inici de curs va estar representada per un camió des d’on els estudiants podien practicar gratuïtament l’activitat de risc puenting. Per acompanyar dita activitat, fou acompanyada per un DJ dels 40 principales.

La jornada va transcórrer marcada per la música posada pels 40 principales, on cap cançó era en català i on el DJ parlava sols en castellà. La política d’aquesta emissora a la UIB és la mateixa que aplica l’emissora a les seves emissions a les illes, mentrestant que a Catalunya s’expressen sempre en català i la majoria de música que posen està en aquesta mateixa llengua. El més greu de tot l’assumpte és que era la jornada d’inici de curs i que, la universitat, és una organització compromesa i favorable a la normalització lingüística i que els 40 principales no posin música en català a la UIB és una contradicció de la mateixa universitat sobre la normalització que pretén aplicar.

Per demostrar el descontent dels estudiants davant aquest fet, un grup d’estudiants varen comparèixer a la zona del puenting penjant cartells amb els lemes “Volem els 40 en català!”, “Respecte per a la música en català” o “A catalunya sí; per què aquí no?”. Després de penjar aquests cartells per la zona, els estudiants van posar-se davant el punxador mostrant-li els lemes.


27/9/10

[UIB] Davant les retallades socials: vaga general!




El SEPC UIB penjà ahir una sèrie de pancartes animant a la gent a participar en la vaga general i convocant a la manifestació convocada pels sindicats de CGT, CNT i CTA i les organitzacions de Maulets i Endavant. La manifestació, que començarà a la 19:00h a la Plaça d'Espanya finalitzarà el seu recorregut a la Plaça de la Reina.

29-s vaga general: recuperem el nostre futur!


Les treballadores de demà diem NO a la reforma laboral i les retallades socials!

Crisi, precarietat, atur, reformes, retallades... Són totes paraules a les que els i les estudiantes malauradament s'hem acostumat a escoltar darrerament. Diuen que no bufen bons vents per a ningú, però el cert és que la burgesia privilegiada sembla que ni s'adona de l'huracà que colpeja a la classe treballadora. I és en aquest context on ens preguntem: I nosaltres? Com ens afecta i, sobretot, com podem afrontar els i les estudiantes aquesta situació?


Les dades que hi ha sobre la taula no inciten a l'optimisme: als Països Catalans més del 60% dels joves treballadors (menors de 25 anys) es troba en situació d'atur tinguen o no alguna titulació acadèmica; per als estudiants d'estudis superiors trobar feina (i més de la seua àrea) acaba convertint-se també en una missió impossible i, sobretot, la gran majoria dels afortunats que troben feina ho fan en condicions d'autèntica precarietat (contractes temporals que mai saps si es renovaran, salaris baixos, inseguretat laboral, etc.). Fins i tot dins del mon acadèmic trobem exemples d'aquesta realitat com al món de la recerca científica on, per culpa de la manca d’inversió de l’Estat espanyol, s’opta per proporcionar als joves investigadors beques de pocs mesos que es concatenen successivament amb buits al mig, i fan que els becaris d’investigació treballen a jornada completa encara que estiguen contractats a temps parcial. La inexistència d’una bona planificació de les polítiques de recerca científica a llarg termini per part del Govern espanyol es fa ben patent quan el darrer any hem sigut testimonis de les diverses retallades (més del 20% l'any passat i es preveuen xifres major per a aquest) que des del mateix Govern espanyol s’han fet a R+D (Recerca i Desenvolupament), en el seu intent inútil d’eixir de la crisi estructural del capitalisme. Tot plegat ens mostra que l'estudiantat d'avui (treballadores i treballadors del demà) formen part d'una generació de joves a la qual poc a poc ens han anat furtant les nostres esperances, a la qual ens han robat el nostre futur.


Però aquest no es l'únic aspecte on el capital colpeja l'educació. La manca d'inversió al sistema públic i l'estratègia encoberta de degradació del sistema públic en benefici del sector privat ens porten la precarietat al dia dels nostres centres. Arreu dels Països Catalans podem trobar-nos amb aules sobresaturades, falta d'escoles-bressol públiques, barracons, instal·lacions deficients, impossibilitat d'estudiar en català, etc. Només al Pais Valencià ja hi ha més de 30.000 estudiants obligats a estudiar dintre de barracons. En el cas de les Universitats la situació no millora, la falta de pressupost i material, l'endeutament ja crònic de l'administració amb les universitats públiques, l'augment de les taxes a costa de l'estudiantat o la nul·la inversió per tal de realitzar la reforma de l'anomenat “Procés de Bolonya” en són exemples clar del poc interès del capitalisme en una educació universal. De la mateixa manera que el déu Chronos feia amb els seus fills, el capitalisme fagocita la socialdemocràcia (antiga subordinada seua) engolint-se amb ella tots els drets que el moviment obrer havia esgarrapat a la burgesia durant el darrer segle.


També hem de tenir en compte la situació en la que queden les dones treballadores dintre d'aquesta Reforma Laboral. Cal dir que el fet de que l´atur cobrat es calcule per hores i no per dies en els casos de cobrament de prestacions per desocupació parcial, fa més precàries a les persones que es troben en aquesta situació, que normalment són dones. D´altra banda, la deixadesa a l´hora de l´elaboració de Plans d'Igualtat per part de les empreses com a conseqüència de la crisi, fa que la esquerda de la desigualtat entre homes i dones a l´àmbit laboral continue obrint-se. A més no podem perdre de vista les ja preexistents diferències salarials entre homes i dones, eixint aquestes clarament desfavorides.


I tot en un moment de plena transformació del sistema educatiu on la ofensiva neoliberal de mercantilització continua colpejant fort. Les reformes d'educació secundària desfan la democràcia als instituts dotant de tot el poder als directors i l'administració mentre que la Universitat s'adapta a un nou sistema (el de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior) on prioritzen les tècniques davant dels coneixement, creant així treballadors qualificats molt més flexibles i precaris obligats a consumir el coneixement necessari per a la seua feina dintre del mercat que ells mateix creen ( el dels màsters).


Tot i així des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) considerem que no és moment de caure en el desànim. Ara és moment d'organitzar-se i tornar a combatir. Sabem que lluitant i treballant aconseguirem transformar la realitat. No pensem patir la nova reforma laboral que ens volen imposar, així com tampoc deixarem que segueixen colpejant l'educació pública amb més retallades socials. És per això que fem la crida a totes i tots els estudiants de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó a sortir al carrer i unir-se a la resta de treballadores i treballadors durant la vaga del pròxim 29 de Setembre. Perquè hui i ara hem decidit canviar el transcurs d'aquesta història i recuperar el futur que ens estan furtant.



29-s vaga general: recuperem el nostre futur!

16/6/10

La UIB tendrà armariets

Desprès de reunir-nos amb la vicerectora d'infraestructures hores desprès de realitzar una roda de premsa en la qual, entre d'altres temes, s'ha tocat la qüestió dels armariets des del SEPC volem manifestar:


Desprès de dos anys de pressió des del SEPC, i d'anys de protestes individuals de molts alumnes, la implantació d'armariets als diferents edificis de la universitat és, a la fi, més aprop que mai.

Avui el SEPC ens hem reunit amb la vicerectora d'infraestructures de la UIB, la qual ens ha mostrat un estudi de màxims sobre la implantació d'armariets que ja s'havia compromès a comanar. Amb aquest estudi es fa la primera gran passa: de cara a l'octubre s'espera tenir un segon estudi aprofundint sobre el primer i la intenció és incloure la seva aplicació a les partides pressupostàries del 2011, per mor de l'elevat cost previst.

Des del SEPC celebram aquesta passa endavant i esperam que el procés no es returi d'ara endavant i i que finalment puguem gaudir d'un servei d'armariets desprès de tants anys d'espera.


SEPC – Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans / 16-06-10



[UIB] Roda de premsa




El SEPC ha realitzat avui una roda de premsa per tal de valorar alguns dels aspectes més destacats d'aquest curs. La temàtica de la roda de premsa ha girat en torn a tres punts principals:
  1. -Deficiències d'infraestructures i armariets
  2. -Consell d'Estudiants
  3. -Valoració de la implantació de l'EEES a la UIB


  • Valoració de la implantació de l'EEES a la UIB

Com ja es sap, aquest curs 2009-2010 s'ha aplicat a la Universitat de les Illes Balears el pla de Bolonya. Aquest pla ja fou durament criticat abans de la seva implantació i foren molts els estudiants que sortiren al carrer, tant als Països Catalans com a la resta d'Europa, per manifestar-hi el seu rebuig. Ara, desprès de la seva aplicació, no sols es mantenen les crítiques que empenyeren a milers d'estudiants a sortir al carrer, sinó que la implantació del Pla de Bolonya a la UIB també ha originat nous problemes.

Des del SEPC som conscients que era necessari realitzar un canvi en el model educatiu; ara bé, la implantació del Pla de Bolonya no era la solució i no ha fet més que augmentar el problema. Cal encetar un debat profund sobre l'educació i cal un canvi, però aquest canvi no ha d'enfocar-se sols als estudis universitaris, sinó que cal un canvi des de la base, s'ha de canviar el sistema des de l'arrel.

No cal tornar a repetir els mateixos arguments que ja s'anaren donant el curs passat sobre el que suposaria l'aplicació del Pla de Bolonya (privatització de l'educació, encariment de les matricules, dificultats per compaginar els estudis amb la feina...), sinó que anam a parlar dels problemes concrets que ha suposat a la nostra universitat.

  • En primer lloc, volem denunciar la massificació a les aules que s'ha donat en algunes assignatures comunes entre diverses carreres, com ha estat cas del Ramon Llull, on els estudiants de Filosofia, Llengua i Literatura Catalanes, i Espanyoles, Estudis Anglesos i Història comparteixen sis assignatures comunes. En aquestes assignatures, a principi de curs ens vàrem trobar amb l'absurda situació de que els alumnes no cabien dins les aules. Davant la situació, s'acabà per obrir un quart grup i, tot i que el nombre d'alumnes a l'aula s'arribà a disminuir, aquest encara seguia sent excessiu (sobretot si recordam que un dels suposats objectius d'aquest nou pla era precisament el de fomentar la relació entre professors i alumnes).
    Sabem que el problema de les aules no es deu a directament a la implantació del Pla de Bolonya, sinó a la mala planificació que es va fer des de la Universitat de les Illes Balears. Tot i així, també cal posar en dubte la utilitat i la necessitat d'algunes d'aquestes assignatures.

  • En segon lloc, caldria comentar l'arbitrarietat amb la que s'ha aplicat i s'ha adaptat el nou pla a les diferents assignatures. Part del professorat sovint s'ha trobat perdut a l'hora d'organitzar les seves classes, alguns han optat per agafar sols alguns trets del sistema del Pla de Bolonya o per desentendre's del que estava previst en la guia docent... en definitiva, cada professor ha actuat com ha cregut oportú, o convenient, demostrant així que l'aplicació del nou pla no està gens controlada ni supervisada i, sobretot, que no s'estava preparat per adoptar-lo

  • Un altre punt a criticar és el de la mala distribució dels horaris, una distribució que en alguns casos provoca que els i les estudiants hagin d'estar des del dematí fins l'horabaixa a la UIB. Aquest problema ja existia amb el Pla antic, i des del SEPC volem denunciar que no s'hagi fet res per arreglar-lo. A més, aquests mals horaris afecten especialment als alumnes dels Graus ja que són moltes les assignatures en que l'assistència és avaluada, pel que no queda altre alternativa a passar el dia sencer a la UIB, amb totes les conseqüències que això comporta, com es el fet de no poder treballar, per exemple.

  • Finalment, caldria criticar el sistema d'avaluació continua. Si bé es cert que amb aquest sistema el pes dels exàmens ha disminuït, el fet d'haver d'estar entregant treballs, pràctiques i memòries durant tot el curs i fins i tot el mateix dia de l'examen resta molt de temps d'estudi. Un altre aspecte criticable d'aquest sistema és que en algunes assignatures s'arribin a donar fins a tres punts de la nota final pel fet d'assistir a classe. Avaluant, d'aquesta manera, la presència a classe de l'alumne i no els seus coneixements en la matèria.


  • Deficiències d'infraestructures i armariets

Durant aquest curs, el SEPC s'ha centrat molt en un tema del qual començàrem a parlar ja el curs passat. Es tracta del tema dels armariets al nostre Campus.

El curs passat, vàrem recollir entre l'alumnat 1.000 firmes de suport a una demanda que aquest curs hem tramès formalment a la Universitat a començament de curs.

La nostra demanda era clara: la necessitat de comptar al Campus amb un servei d'armariets. Els motius de la nostra demanda són clars i són els mateixos que, de fa molts d'anys, han dut a molts d'estudiants queixar-se personalment als vicerectors responsables. Aquests motius són molts i els hem anat repetint durant més d'un any. Bàsicament tots s'entenen a partir de punts clars: la distància del Campus de qualsevol poble i de Palma mateix; el fet que molts d'estudiants necessiten traginar qualque cosa més que un paper i un bolígraf...

Al cap i a la fi no és mal d'entendre: el campus està pensat perquè els estudiants hi puguem fer vida, per mor d'això hi tenim un poliesportiu, per mor d'això hi tenim espais on dinar i per mor d'això hi tenim bars.

I és que l'únic rebost a què qualsevol estudiant pot aspirar en aquest campus és el seu propi cotxe. És interessant remarcar aquest aspecte: la Universitat bé que mostra el seu interès per reduir l'ús del cotxe i promocionar el transport públic, però pel que fa a traginar coses, els usuaris de cotxe tenen totes les facilitats del món i els de transport públic, ara per ara, no en tenen cap.

Tornant a l'actual curs: com bé hem dit vàrem fer saber el nostre raonament sobre aquesta qüestió al vicerector d'Estudiants de la Universitat en una reunió formal. En aquesta reunió, la nostra demanda en va sortir reforçada pel propi vicerector, que l'entenia i donava fe que era una demanda històrica a la nostra universitat i un assumpte en definitiva important.

L'únic problema era que la decisió no podia ser seua sinó de la vicerectora d'infraestructures, qui té realment la competència d'aprovar la instal·lació d'armariets al campus.

També ens hi reunírem. La sensació no fou tan bona i ens trobàrem amb qualcunes excuses absurdes, però en definitiva el missatge que ens en duguérem fou bo: la vicerectora d'infraestructures entenia el nostre raonament i acceptava que la demanda era important. El punt més positiu de la reunió fou que en sortírem amb el compromís per la seua part de comanar un estudi sobre la implantació dels armariets arran del qual començar a fer feina i decidir si es podien implantar, on, i com.

Aquest estudi es faria, segons la seua paraula, el passat febrer. Puntualitzam que la aquesta reunió s'esdevengué a començaments de novembre.

La darrera setmana de febrer, vàrem qüestionar mitjançant correu electrònic la vicerectora sobre l'estat de l'estudi. Vàrem rebre un correu escrit en un to prou desagradable en el qual ens instava a tenir paciència perquè febrer encara no havia acabat. Puntualitzà que l'estudi es començava el febrer però podia acabar perfectament per març.

Fent cas omís a les males formes amb què ens respongué i entenent el seu raonament, esperàrem. Però no esperàrem a març, ni tan sols a abril. Va ser a mitjan maig que enviàrem un nou correu a la vicerectora d'infraestructures demanant per l'estat de l'estudi, després de 3 mesos d'espera sense rebre'n cap nova. L'estat de dit estudi, tres mesos després del temps fitat, era de començat però encara no acabat. En aquests darrers correus que intercanviàrem sobre l'estat del tema, ja se'ns adjuntava l'excusa d'haver tengut molt feina en altres camps i anar endarrerits en temes com el d'aquest estudi. Finalment. Som a mitjan juny i aquest estudi no està enllestit, i si ho està no se'ns ha comunicat res tal i com havíem pactat.

Hem cregut important treure a la llum totes aquestes consideracions perquè des del SEPC hem acabat la paciència en un tema molt important per als estudiants, com ja hem explicat.

Ens agradaria creure que ningú té la voluntat d'enganyar-nos ni riure's de nosaltres, però quatre mesos per fer un estudi de les condicions exposades són un excés. Són un excés inadmissible tenint en compte el tema de què parlam, de la seua condició de reivindicació i necessitat històrica al campus.

Per tot això, des de SEPC lamentam profundament, i des de la més sincera decepció, la deriva en el no-res que ha tengut una demanda en la qual ningú ha gosat contradir els nostres raonaments. L'única arma que s'ha fet servir per aturar aquest progrés han estat les excuses, les llargues esperes i l'incompliment de paraula.

Aprofitam l'avinentesa per criticar, ja en general, l'escala de prioritats en aspectes de mobilitat i infraestructura a la universitat. Mentre la burocràcia s'encarrega que els armariets esperin i deixa caure excuses vergonyoses que parlen de dificultat de gestió, s'aprova un projecte de peatonalització de la zona sud del campus que suposa una despesa econòmica realment elevada. Que quedi clar que no tenim res contra d'aquest projecte, senzillament que és una cosa que costa una dinerada i que no hem sentit demanar mai a cap estudiant... tot i això, aquest projecte i altres al llarg dels anys han passat descaradament per davant d'un problema que preocupa i ha preocupat a moltíssims d'estudiants i seguirà preocupant eternament fins que s'hi posi remei.

En aquest tema, poden temptar la nostra paciència, però sabem que tenim raó, mil firmes d'estudiants de fa un any avalen aquesta lluita i més que en podrien ésser. És per això que des de SEPC anunciam que seguirem amb la protesta fins que aconseguim els que milers d'estudiants al llarg dels anys han sospirat amb tota la raó del món.

Ja per acabar amb el tema de mobilitat, sobre el qual SEPC ha fet molta de feina enguany, ens agradaria manifestar el nostre agraïment al Consorci de Transports de Mallorca per la seua capacitat de correcció en el tema de l'admissió de bicicletes al metro, i la seua voluntat de millora en el servei de préstec de bicicletes.

Així mateix, celebram també la recent aparició aquest curs de l'Oficina de Gestió Ambiental i Sostenibilitat de la Universitat, amb la qual hem pogut discutir sobre aquests i altres temes més puntuals relacionats amb mobilitat i medi ambient, que faran ben segur una bona feina al campus, com ja la duen fent aquest mig any.


  • Consell d'Estudiants

Un altre dels temes que consideram especialment importants de tractar en aquest final de curs és el del Consell d'Estudiants.

El Consell d'Estudiants ha arribat a final de cicle enguany i aquest final de cicle l'ha acabat amb un vergonyós curs sencer d'inactivitat total. Durant més de mig any no ha complit el seu objectiu de representar els estudiants i estar-hi a disposició.

Des del SEPC esperam que, en aquest nou cicle, el Consell d'Estudiants sigui capaç de rectificar els mecanismes que calgui per a assegurar-se que una situació no es repetesqui, perquè qui ho pagam som tots els estudiants.

D'altra banda volem parlar també d'aquest canvi de cicle, concretament de les eleccions que han tengut lloc aquesta primavera al Consell d'Estudiants. Consideram aquestes eleccions com a ridícul democràtic: gairebé la meitat de carreres no han pogut votar perquè, o bé no tenien candidats electes o bé tenien el mateix nombre o menys candidats electes que llocs a elegir.

Al Sindicat ens plantejam quina legitimitat representativa pot tenir un Consell d'Estudiants, si la participació dels estudiants és de ridícul estrepitós.

Creim que hem d'assenyalar la Universitat com a responsable d'aquesta falta absoluta d'interès per part dels estudiants per aquest organisme; no és cap novetat que la participació en unes eleccions al consell d'estudiants tenguin un fracàs en participació.

Trobam insuficient la estimulació que la Universitat fa perquè el Consell tengui bona salut i els Estudiants el coneguin i el tenguin com a referent, i ens sembla tristíssim que la situació actual descansi sota la total desconeixença: la majoria dels estudiants no saben com funciona el Consell d'Estudiants ni quines possibilitats té. I més trist encara és assegurar que molts d'estudiants ni tan sols saben de la seua existència.

Aquest problema també el volem lligar a altres situacions paregudes relacionades amb altres organismes de la Universitat, com podria ésser la Sindicatura de Greuges, que té la missió de protegir els drets dels alumnes i mediar entre ells i la Universitat, i que moltíssims d'estudiants tampoc.

Per tot això, el SEPC demanam a la Universitat de cara al futur una major implicació en la difusió, promoció i dinamització d'organismes que podrien ésser tan importants com el Consell d'Estudiants però que, per mor de la deixadesa, els estudiants romanen aliens al que els hauria de ser propi.

3/6/10

Manifest per la vaga del sector públic

LLUITANT ATURAREM LES RETALLADES
LLUITEM PER L'ENSENYAMENT PÚBLIC!

Esforç, sacrifici, comprensió... paraules que darrerament sentim per totes bandes en forma de súpliques dels nostres governants per fer-nos empassar una bateria de mesures d'allò que en diuen ajustament econòmic. Resulta força extrany, doncs no fa masses anys, en aquest país hi havia bonança econòmica, i precisament conceptes com esforç, sacrifici i comprensió estaven ben presents en el dia a dia de la classe treballadora. Aleshores el creixement econòmic es debia a dos elements fonamentals: un model productiu basat en l'especulació financera i del sòl, la construcció i el turisme; i una estructura laboral basada en la precarietat. L'increment de la riquesa nacional era notable, però la distribució de la mateixa, per bondats del capitalisme i la propietat privada, va premiar els empresaris especuladors enlloc dels treballadors precaris. Estava clar que aquesta situació de limbo socioeconòmic no podia perllongar-se massa i l'arribada de la crisi va deixar a tothom glaçat.

En quatre anys els governs han passat de vantar-se de la solidesa econòmica de que gaudíem, a fregar el ridícul estratosfèric per no haver intervingut una estructura econòmica on les finances i la producció s'aguanten amb pinces. Així, que els governs i la patronal ens vinguin amb romanços de que sigui la classe treballadora qui capitalitzi la factura de la crisi econòmica és per molts motius un símptoma de que no compartim els mateixos principis. Primer, perquè en cap cas són els treballadors, els responsables de les negligències en matèria de planificació econòmica que ens han portat a la crisi; i segon perquè ja en el seu dia va ser la classe obrera la que va permetre amb els nostre esforç, sacrifici i comprensió una bonança econòmica que només serví per incrementar les desigualtats socials al nostre país.

Nogensmenys sembla que la classe política no està precisament interessada en atendre les legítimes exigències de la classe obrera, sinó que està cuinant amb la patronal i altres lobbies de pressió, un àpat sencer de retallades contra els drets de la classe obrera i els serveis públics. De moment ja ens han servit l'aperitiu amb el paquet de mesures amb que el govern espanyol pretèn eixugar l'enorme dèficit pressupostari. Reducció de sou als treballadors públics, congelació de pensions, retallades pressupostàries en serveis públics bàsics com educació, sanitat o dependència, reducció d'inversions i partides en matèries claus pel canvi d model econòmic... però el més calent és a l'aigüera, perquè de primer plat tindrem reforma laboral, de segon reforma de les pensions i de postres privatitzacions de serveis públics. Tota una vianda indigesta que més ens val refusar no només amb una vaga del sector públic, sinó que és imprescindible respondre un conflicte, que és essencialment de classe, amb una vaga general combativa.

La situació a l'ensenyament no és inherent a la conjuntura política de retallades de salaris i drets laborals i concessions al sector privat, sinó que els cants de sirena ja han alertat de que el règim contractual dels treballadors de l'ensenyament públic tendirà cap a la substitució de les places funcionarials per places laborals i que el model d'escola concertada agafarà preponderància per sobre de l'escola pública. A més a més s'aturen les inversions en centres educatius de manera que l'increment de la població escolar haurà de ser assumit per l'actual xarxa, cosa que comportarà pitjors condicions de feina i estudis i per tant una important davallada en la qualitat de l'ensenyament.

Les universitats ja han estat avisades de que amb urgència han de prendre mesures d'ajustament econòmic i de contenció del dèficit. Algunes ja s'han avançat i les fórmules brillen per la seva originalitat: increment de les taxes a les matricules dels estudiants; cobrament per l'ús de serveis bàsics com el campus virtual, l'aparcament o l'equipament informàtic; eliminació de matèries i/o grups; política laboral basada en la contractació zero i/o acomiadaments; congelació d'inversions en infraestructures... Tot una mostra de la voluntat de situar la innovació i la recerca com a pilars fonamentals del nou model econòmic que ens ha de servir per sortir de la crisi.

Definitivament als estudiants el futur ens agafa una tonalitat cada vegada més fosca. L'aplicació del Procés de Bolonya, amb la introcucció del model d'estudiant a temps complet, que impossibilita la compaginació dels estudis amb una feina de qualitat ens aboca a una situació econòmica cada cop més precària. A més a més sota l'excusa de la crisi ens volen apujar les matrícules, els bitllets de transport, els preus dels àpats, els lloguers d'habitacions en residències i habitatges, cobrar-nos per serveis indispensables... i alhora pretenen retallar les beques i eliminar la segona convocatòria d'exàmen! Com es pensen que aguantarem el curs vinent?

Malgrat que tot això ens agafa a les acaballes del curs acadèmic, i que molts de nosaltres tenim el cap exclusivament als exàmens, cal que fem un parèntesi i apostem altra vegada pel combat estudiantil. Les mesures de contenció pressupostària aprovades per les administracions públiques, però també per les direccions universitàries, no ens ajuden en aquest context de crisi, sinó tot el contrari ens suposa un important greuge cap a la nostra delamada economia estudiantil. A l'emsems no podem girar la vista a les profundes reformes estructurals que estan traçant governs i patronals i que afectaran als contractes de treball i a les pensions, és a dir al nostre futur socioeconòmic. És doncs temps per plantar cara a les autoritats que han dictaminat aquestes mesures i que el moviment estudiantil uneixi les forces amb el moviment obrer per poder preparar una veritable ofensiva de classe!



Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
Països Catalans, juny de 2010

24/5/10

Ja es poden dur bicicletes al metro


Des del SEPC volem aplaudir la rectificació del SFM que des del dia 18 de maig permet portar bicicletes al metro.


A partir del dia 18 de maig els usuaris del Metro de Palma que portin bicicletes podran transportar-les dins els cotxes utilitzant l'espai instal·lat a tal efecte. Aquesta mesura permetrà facilitar la mobilitat i transport d'aquells usuaris que viatgin en bicieta. Les persones que portin les bicicletes hauran d'actuar amb responsabilitat intentant no causar molèsties a la resta de passatgers. Aquesta actuació es duu a terme per tal de fomentar l'ús del transport públic i els transports sostenibles.

Font: http://www.sfm.cat/page_comunicado.php?comu=23

17/5/10

[UIB] retorna el primer microones del Ramon Llull



Aquest microones va fer història en el seu moment. Pocs dels qui estudiam aquí ho devem saber o recordar, però aquest va ser el primer microones que va fer servei als estudiants de l'edifici Ramon Llull. Això no tendria res d'especial si no fos perquè no fou la Universitat qui el posà a la nostra disposició, sinó els propis estudiants amb una recollida econòmica coordinada per l'antiga Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (l'actual SEPC).

Curiosament, gairebé de forma immediata a la seva aparició, la UIB es va posar les piles i instal·là dos microones a l'edifici... per ventura aquesta petita màquina en té més culpa de la que pensam.

El curs passat, fou usat durant l'ocupació dels estudiants en protesta contra Bolonya i posteriorment quedà emmagatzemat i oblidat fins ara, que torna a sortir al pasadís a denunciar que els estudiants a vegades passam un quart d'hora -o més- fent coa per escalfar les nostres viandes; així va i la UIB no mou ni un dit.... Idò mentrestant que aquest microones ens faci més lleugera aquesta espera.

2/5/10

[UIB] Crònica del correllengua




La Universitat de les Illes Balears ha rebut avui la visita de la flama del Correllengua. La jornada ha començat amb la lectura d'un manifest per part de la rectora, Monserrat Cases, a l'edifici de Son Lledó, en el qual ha mostrat el seu compromís amb la recuperació i defensa de la llengua que ens pròpia, la llengua catalana.

Després de la lectura del manifest, la rectora ha donat el sus als relleus de joves que havien de portar la torxa, els quals han iniciat un recorregut per tots els edificis de la UIB. L'itinerari, que ha partit de Son Lledó, ha passat pels edificis Arxiduc Lluís Salvador, Gaspar Melchor de Jovellanos, Guillem Cifre de Colonya, Anselm Turmeda, Aulari, Batriu de Pinós, Guillem Colom Casasnovas, Mateu Orfila i Ramon Llull. En aquest darrer edifici s'ha tornat llegir el manifest. Després, la torxa ha estat portada al propileu que hi ha a l'exterior i ha donat pas a una nova lectura del manifest per part dels portaveus de Joves de Mallorca per la Llengua.


[extret de: jovesllengua.cat]

27/4/10

[UIB] Correllengua

Des del sepc volem donar tot el nostre suport al correllengua que passarà per la UIB el proper 29 d'abril i animar a tots els estudiants a participar-hi.


26/4/10

Carta al CTM

Des del SEPC hem redactat una carta per al Consorci de Transports de Mallorca, en la qual els hem tramès qualcunes de les nostres inquietuds en matèria de mobilitat. La carta és la següent.

A l'atenció del Consorci de Transports de Mallorca,

Som en Víctor Penalva Vadell, estudiant universitari, i m'adreç a vosaltres com a coordinador del Sindicat d'Estudiants dels Països catalans (SEPC) a la Universitat de les Illes Balears, una associació estudiantil que funciona a la nostra universitat de fa quinze anys ençà.

El motiu d'aquesta carta és un tema que ens preocupa considerablement: el de la mobilitat a la nostra universitat, del qual vos volem plantejar uns aspectes concrets.

En primer lloc volem parlar-vos de la norma que impedeix el transport de bicicletes al metro de Palma. Des de la nostra associació lamentam aquesta prohibició perquè la consideram un impediment: estam convençuts que la comunitat universitària en general agrairia la seua derogació i que aquesta no suposaria cap conflicte, ans el contrari: el transport de bicicletes al metro seria profitós per un bon nombre de motius, de la mateixa manera que ho és a la resta del transport ferroviari de Mallorca. És per això que ens agradaria que vos plantejàsseu la possibilitat d'eliminar la norma en qüestió.

D'altra banda, volíem donar-vos l'enhorabona pel servei Mou-te Bé de préstec de bicicletes, que fa devers un any es va implantar a la zona del campus universitari i Parc Bit. Des del començament l'hem considerat, tal i com férem saber al vicerector d'estudiants de la nostra universitat, una aposta interessant i positiva en tots els sentits per a la comunitat universitària. Així i tot, després d'aquest any de funcionament, vos voldríem trametre uns suggeriments que consideram prou rellevants.

Per una part, trobam que és una llàstima que només puguin accedir al servei les persones que han arribat en metro al campus universitari, i això pot parèixer menys important del que és: al cap i a la fi, no són les persones que vénen en metro les que es desplacen en cotxe pel campus, de manera que, si el que volem és reduir el transport en cotxe dins el campus, seria imprescindible plantejar l'obertura del servei a la gent que no arriba en metro a la Universitat, ja sigui per mitjà de cotxe -que ens interessa pel plantejament esmentat- o en bus, els usuaris del qual segur que també agrairien poder gaudir del servei.

També pel que fa al servei de préstec de bicicletes, hi ha una percepció general que el sistema de préstec (la firma d'un contracte per cada ús que se'n fa) és pesat i molt poc àgil, i així ho consideram nosaltres també, de manera que us demanaríem a mem si seria possible un replantejament d'aquest sistema, que sens dubte contribuiria a la millora del servei i per tant a l'increment del seu ús.

Ja per acabar, voldríem fer-vos coneixedors d'una de les nostres majors inquietuds en matèria de mobilitat al campus universitari. El fet que el campus sigui on és, lluny de qualsevol poble i de Palma mateix, juntament amb el fet que molts d'estudiants hi passen el dia sencer condicionats pels horaris de classe, duen a una situació molt comuna entre els nostres universitaris: la d'haver de romandre al campus tot o bona part del dia, perquè partir i tornar no sol ésser una opció gaire considerada per mor de la distància. En aquesta situació tan comuna, se'n despren tota una sèrie de necessitats, les lògiques de fer vida a l'indret que sia, i vet aquí la conseqüència de la situació plantejada: és ben habitual des de sempre veure com la gent tragina per la UIB tot carregada d'objectes: material d'estudi, dinar, paraigües, bossa d'esport, ordinador portàtil... i és que no hi queda més remei, perquè en tota la universitat només l'Escola d'Hoteleria i el Campus Esport compten amb un servei d'armariets a la disposició dels seus usuaris. La resta d'edificis, no.

Desconeixem fins a quin punt sou conscients d'aquesta rellevant mancança, però en tot cas, partint de la lògica, no és una situació que convidi gaire a emprar el transport públic o la bicicleta, sinó més bé el cotxe per a poder-lo fer servir de rebost o magatzem al campus. Aquest problema ja l'hem plantejat durant dos anys: el curs passat vàrem recollir 1.000 firmes d'estudiants a favor de la proposta d'instal·lar armariets als diferents edificis de la UIB, i enguany al llarg del curs n'hem parlat amb el vicerector d'estudiants (el qual admet que és una mancança important i que fa molts d'anys que es reclama un servei d'armariets), amb l'Oficina de Gestió Ambiental i Sostenibilitat (que depèn del vicerectorat d'estudiants i coincideix també amb la mateixa opinió) i amb la vicerectora d'infraestructures (la qual té la potestat d'aprovar o no que un servei així es posi en marxa i que ens ha promès encetar un estudi de viabilitat). En tot cas, aquest darrer estudi esmentat havia d'estar acabat per març i a mitjans d'abril ens han confirmat que encara no ho està.

Ens agradaria que fósseu conscients de la gran importància que té aquest aquest aspecte per als estudiants del campus en la millora de la qualitat de vida d'aquells qui fan ús del transport públic. Dit d'una altra manera: els que vénen en cotxe tenen el seu propi magatzem; aquells qui vénen en transport públic no tenen cap facilitat en aquest aspecte.

Si vos feim saber tot aquest conflicte és perquè esperam que tengueu en compte la seua resolució com a mecanisme imprescindible per a promocionar i millorar l'ús del transport públic entre els universitaris, que és el que tothom voldria, i esperam també que ho faceu entendre a la universitat perquè d'una vegada per totes i després de tants d'anys tengui com a autèntica prioritat acabar amb aquesta mancança.

Finalment, donar-vos les gràcies per la vostra atenció i tant de bo tengueu en consideració els punts que vos hem comentat; ens encantaria debatre qualsevol aspecte concret dels nostres suggeriments si en teniu cap dubte o discrepància.

Rebeu una cordial salutació,


Víctor Penalva Vadell, coordinador del SEPC a la UIB

15/3/10

Festa antirrepressiva

El SEPC organitza una festa antirepressiva el proper divendres 19 de març a partir de les 18:00h al Casal Popular Voltor Negre pels més de 100 judicis a estudiants d'arreu dels Països Catalans per la seva lluita contra Bolonya.



2/3/10

[EIM] Actes 8 de març



Dijous 4 de març - 20h: Taula rodona:
EL LLENGUATGE SEXISTA A DEBAT
Amb la col·laboració de professores del departament de Filologia de la UIB. (Can Alcover)

Divendres 5 de març - 19h: Vídeofòrum amb la pel·lícula "Llibertàries".
Sopar de pinxos i música en directe. Després hi haurà un recital poètic
amb la Laia Martínez i la Glòria Julià. (Casal Voltor Negre)

Dissabte 6 de març - 20h: Xerrada a càrrec de Ndeye Andújar,
vicepresidenta de la Junta Islàmica Catalana i directora de
Webislam. (Can Alcover)


Dilluns 8 de març - 20h: Manifestació. (Plaça de Cort)