24/11/11

[25-N] Combatem la violència de gènere: Autodefensa feminista

MANIFEST

Per parlar de violència de gènere creiem que el més coherent és, en primer lloc, saber a què fem al·lusió. De fet, en general, pensem conèixer-ne el significat, però en la pràctica algunes vegades no sabem delimitar fins on ha d’arribar el to d’una conversa, quin ha d’esser el límit del contingut d’unes paraules que fereixen, el de la carícia d’una mà per la qual sentim rebuig i on comença allò que anomenem violència de gènere.
Tot just aquesta mateixa confusió entre què és i què no és ens fa veure que la nostra societat té aquest tipus de violència massa arrelada, massa assimilada, massa socialitzada, massa normalitzada… Però, realment, de què estem parlant? L’ONU la defineix com: “tot acte de violència sexista que té com a resultat possible o real dany físic, sexual o psíquic, incloent-hi les amenaces, la coerció o la privació arbitrària de llibertat, tant si s’esdevé en la vida pública com en la privada”.
D’aquesta manera, la violència de gènere és la punta visible de l'iceberg que constitueix la societat patriarcal en què vivim. No es tracta d’accions irracionals, de persones concretes en moments concrets, no. No són fets aïllats o circumstancials, no. Aquestes accions són el producte d’un problema molt més ampli: la construcció social patriarcal, la nostra encara societat masclista on la violència de gènere només n’és la cara més greu i visible, una dura mostra del caràcter encara imperant d’aquest sistema anacrònic. Tot amb tot, per entendre-la i per poder fer el primer pas per donar-li solució, l’hem de concebre com el que és, com una qüestió estructural de la nostra societat. Perquè, no hem de passar per alt, que el problema de fons no és que un home pegue una dona, -aquesta seria una anàlisi ben simplista-, sinó que quan un home pega una dona ho fa perquè es creu amb poder sobre ella, de dominar-la, de sotmetre-la.
El patriarcat està caracteritzat per atorgar la màxima autoritat social i política a la figura de l'home adult i heterosexual, provocant l'establiment de relacions de dominació d'homes sobre dones, d'homes heterosexuals sobre homosexuals i transsexuals, de pares sobre fills i filles. Aquest sistema sexe-gènere que estableix el patriarcat, i que provoca una divisió sexual del treball reproductiu (dones) i productiu (homes), és doncs un fruit social que predetermina rols i estereotips a seguir. Aquesta socialització del gènere és l'expressió fàctica del que es coneix com patriarcat de consentiment, i és la forma més subtil de perpetuació d'aquest sistema dominat pels homes.
En el benentès que aquests estereotips i rols de gènere vénen definits pels diferents agents socialitzadors: la família, l'escola, la religió, els mitjans de comunicació o la cultura popular, entenem que és des d'ells per on s'han d'introduir els canvis que duguin a la fi de l'opressió de les dones en totes les seves formes més o menys visibles. La violència de gènere, com a expressió més notòria, no és un comportament natural, sinó un comportament après, socialitzat, i que, com a tal, es pot reaprendre, reeducar, resocialitzar. L’eina per fer-ho està a les nostres mans, i la solució n’és l’educació en majúscules. Calen projectes de coeducacció a les escoles, instituts i universitats que potenciïn i garanteixin la igualtat real d'oportunitats, l'eliminació de qualsevol discriminació per raons de sexe, i que sensibilitzin a la comunitat educativa en la perspectiva de gènere. Entre totes hem d'acabar amb la socialització del gènere, i promoure nous models de relacions sexoafectives que es desvinculin dels models tradicionals imposats per una cultura i religions patriarcals.
Per tot el que hem manifestat i, per tant, per a lluitar i alçar la veu contra aquesta societat sexista i patriarcal, el divendres 25 de novembre, ens veiem amb l’obligació d’eixir al carrer, cridar-hi ben fort i fer-ho, sobretot, per aquelles que ja no poden perquè les seues veus han estat anul·lades, apagades, silenciades per un home: algunes, per un temps; altres, per sempre.

Pius XII
Joan Maria Thomàs
Sant Josep Obrer
UIB

19/11/11

Mural per l'abstenció

En el marc de la campanya per l'abstenció a les eleccions espanyoles que l'Esquerra Independentista du a terme arreu dels Països Catalans, els nuclis de SEPC conjuntament amb l'assemblea de Maulets Palma, hem realitzat un mural amb el lema "no els hi segueixis el joc".

Aquí afegim el comunicat on l'organització Endavant-OSAN explica la seva postura davant les eleccions:

El proper 20 de novembre hi ha convocades eleccions estatals espanyoles. En aquestes eleccions s'escull la representació al Congrés i Senat espanyols, màximes institucions espanyoles des d'on es formarà el mateix govern espanyol, i per tant un dels principals centres de decisió que afecta als Països Catalans. Davant això, com a independentistes d'esquerres, ens hem de plantejar si aquestes eleccions i institucions ens serveixen per aconseguir els nostres objectius d'alliberament nacional i social, partint de la conjuntura actual.
Per la seua pròpia concepció aquestes institucions entren directament en contradicció amb els nostres interessos com a poble. La Constitució espanyola i les lleis que se'n deriven consagren la negació del dret a l'autodeterminació dels Països Catalans, la partició del nostre poble en comunitats autònomes a les quals es nega el seu dret a federar-se, i també consagra una economia de lliure mercat que posa els interessos privats per sobre dels drets socials en tots els àmbits de la nostra societat.

Des de la perspectiva de l'Esquerra Independentista, és a dir, del moviment polític que té com a objectiu la construcció d'uns Països Catalans independents i socialistes, la participació en un procés electoral espanyol com el que tindrà lloc el proper 20 de novembre només tindria sentit si servís per impulsar una alternativa en clau de sobirania nacional i de transformació social per als Països Catalans.

Avui, però, les alternatives que es plantegen són o bé en clau de reforçament del projecte espanyol o bé de millora del marc autonòmic vigent que, a través de propostes com la del pacte fiscal, no deixa de ser una aposta per reformar el mateix marc estatal que nega la sobirania al nostre poble. Així és com cal entendre les propostes electorals de PP i PSOE d'una banda, i de CiU, ERC, Compromís i PSM (amb el suport de SI) de l'altra banda. Totes aquestes propostes són acrítiques amb el model polític, econòmic i social de la Unió Europea, l'Europa dels estats i de les multinacionals en el qual es troba l'origen de la crisi que estem patint. I també són acrítiques respecte les receptes per superar-la, que han estat dissenyades perquè la crisi la paguin els sectors més desafavorits del nostre poble.

Per aquests motius, des d'Endavant (OSAN) ens sentim plenament indentificats amb la crida que la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) ha realitzat, tot demanant l'abstenció a les eleccions espanyoles del proper 20 de novembre. Una crida a l'abstenció que no entenem des de la passivitat, sinó des d'una perspectiva de compromís per construir una alternativa de lluita en clau d'unitat popular, amb el dret a l'autodeterminació i a la independència dels Països Catalans, i la construcció d'un nou model de relacions econòmiques i socials, el socialisme, per construir un futur de justícia i de llibertat per al nostre poble. A mes, celebrem que aquesta crida estigui fortament amb consonància amb el període de mobilitzacions socials que s'ha encetat aquesta tardor arreu del país per mostrar el rebuig a les retallades socials i les agressions capitalistes. Per tant, entenem l'abstenció com una peça mes en el conjunt de mobilitzacions que precediran el dia de les eleccions generals, com la vaga d'universitats el dia 17 de novembre o les mobilitzacions populars que es realitzaran el cap de setmana del 19 i 20 de novembre.

Finalment, ens reiterem en la necessitat de, un cop passades les eleccions, marcar-nos el repte polític de tirar endavant una vaga general com a mecanisme de mobilització social, que demostri que no acceptarem les retallades ni les mesures antipopulars de cap govern al servei del capital i dels poderosos.

El 20 de novembre, no votis, abstenció activa!

Organitza't i lluita per la independència i el socialisme als Països Catalans

18/11/11

Crònica i imatges de la vaga d'estudiants

Avui ha tengut lloc la manifestació emmarcada dins la jornada de vaga en contra de les retallades que s’estan produint en l’àmbit educatiu. Aquesta acció, que paral·lelament ha estat convocada també a altres ciutats de l’Estat, ha donat veu a milers d’estudiants que pateixen la situació de retallades. Es parla de més de 1000 persones a Ciutat.
La manifestació ha començat a les 12h a la Plaça del Tub, lloc tradicional per aquest tipus d’esdeveniments, i ha reunit estudiants dels diferents àmbits educatius, sobretot, secundària, FP i universitat. S’ha trobat a faltar la presència de professorat. La marxa ha prosseguit per la Rambla, Passeig del Born, Passeig de Guillem Sagrera fins al Consolat de Mar, on s’ha llegit el manifest i s’han fet alguns càntics més que han servit per clausurar l’acte.
La marxa, encapçalada per la pancarta “L’educació no es toca: sempre pública i de qualitat” ha tengut un tarannà jove, alegre i combatiu amb crits com “No són retallades, són punyalades” o “Contra la crisi del capital, vaga d’estudiants”. També, alguns dels assistents portaven taüts que simbolitzaven la mort de l’educació pública amb consignes com “RIP UIB” i “RIP Universitat Pública”. A més, han aparegut algunes pintades combatives contra alguns bancs.

El SEPC posarà barra a l'Ateneu Popular de Palma


El dissabte 19 de novembre, el SEPC-Mallorca posarà barra a l'Ateneu Popular de Palma (C/ de la Missió, 19). Veniu a gaudir del millor ambient i de preus populars. Vos hi esperam!

13/11/11

Des dels instituts... cap a la vaga d'estudiants!


El SEPC IES Llompart realitzarà el proper dimarts una xerrada informativa sobre les retallades en educació i la vaga convocada pel 17 de novembre.

El 17 de novembre buidem les aules, prenem els carrers!

9/11/11

17-N: VAGA GENERAL D'ESTUDIANTS

#ningú a les aules #ningú a casa
#prenem els carrers

En l'actual context de desenvolupament del capitalisme, s'està produint globalment una tendència al soterrament de l'estat del benestar keynesià i a mercantilitzar el sector públic sobre el quals se sustentava: la sanitat, l'ensenyament...
En el marc d'aquesta tendència la Unió Europea considera que l'educació és únicament un mitjà per aconseguir beneficis empresarials. En aquest sentit l'Estat espanyol es desentén del deure d'oferir un ensenyament de qualitat, tot començant a desplegar l'Estratègia Universitat 2015 (EU2015): un ful de ruta que cerca posar les universitats al servei del teixit empresarial. Això es materialitza en la transferència de les funcions de direcció a les Juntes de Govern (actuals Consells Socials) que estan composades per representants del capital privat; i àdhuc en la imposició d'un sistema de finançament competitiu vinculat a l'assoliment d'un procés de privatització del coneixement en el marc de les convocatòries de Campus d'Excel·lència Internacional. A més a més, per assegurar l'èxit d'aquest procés, l'EU2015 planteja una reorganització més antidemocràtica i vertical de les universitats, que seran sotmeses a procediments d'avaluació externa sota criteris de rendibilitat mercantil per part d'agències com l'ANECA on el sector privat hi té una influència notable.
Mentrestant les administracions espanyoles empren l'estratègia d'aplicar retallades en tots els serveis públics, on l'educació és dels més perjudicats, ja que suposa un deteriorament de la qualitat per la reducció en professorat i personal d'administració i serveis (conserges, administratius, personal de neteja). Tot plegat ocasiona situacions de massificació de les aules (o dels barracons) i la supressió d'oferta acadèmica, tal com han fet a les Illes Balears i el País Valencià on les retallades serveixen d'excusa per reduir l'ensenyament en català als centres de primària i secundària. Però els greuges no s'acaben ací: una vegada els estudiants eixim a buscar treball, ens trobem ara més que mai, que es menystenen els nostres coneixements i que ni obtenim el que ens mereixem pels anys d'estudi, sinó que la majoria hem d'afrontar una precarietat laboral crònica o senzillament un atur que ens impedeix l'emancipació.
Davant aquesta situació, els estudiants d'instituts de secundària i d'universitats, els professors i investigadors universitaris i els treballadors d'administració i serveis ens hem coordinat de cara a la data del Dia Europeu de l'Estudiant, el proper 17 de novembre, per encetar una jornada vaga amb manifestacions a les principals ciutats catalanes. Un nou període de mobilització, aquesta vegada amb la voluntat d'aturar l'avanç d'EU2015 i de posar les bases per a construir un nou sistema educatiu que considere l'educació com un procés de formació integral de les persones en el qual és cabdal el pensament crític, i que cal dotar dels recursos, el personal i les instal·lacions necessàries per a garantir la seua qualitat i una major socialització del coneixement.
Per aquest motiu, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans convoca a tots els estudiants a manifestar-se i aturar les classes el dia 17 de novembre.

Manifestació: 12h a la Plaça del Tub (Palma)