La jornada va transcórrer marcada per la música posada pels 40 principales, on cap cançó era en català i on el DJ parlava sols en castellà. La política d’aquesta emissora a la UIB és la mateixa que aplica l’emissora a les seves emissions a les illes, mentrestant que a Catalunya s’expressen sempre en català i la majoria de música que posen està en aquesta mateixa llengua. El més greu de tot l’assumpte és que era la jornada d’inici de curs i que, la universitat, és una organització compromesa i favorable a la normalització lingüística i que els 40 principales no posin música en català a la UIB és una contradicció de la mateixa universitat sobre la normalització que pretén aplicar.
Per demostrar el descontent dels estudiants davant aquest fet, un grup d’estudiants varen comparèixer a la zona del puenting penjant cartells amb els lemes “Volem els 40 en català!”, “Respecte per a la música en català” o “A catalunya sí; per què aquí no?”. Després de penjar aquests cartells per la zona, els estudiants van posar-se davant el punxador mostrant-li els lemes.
