Ja fa quasi dos anys, el 22 de maig de 2012, que una quarantena de persones, principalment estudiants però també algunes docents, ocupàrem pacíficament la Conselleria d’Educació per clamar contra els atacs que rep indiscriminadament l’educació pública. Aquesta acció estava emmarcada dins una jornada de vaga a tot l’Estat per la defensa de l’educació pública. La decisió del lloc no fou arbitrària; aquest és l’espai simbòlic on es prenen les decisions en matèria educativa i, per tant, va ser allà on volguérem dirigir la nostra defensa ja que, durant els darrers anys i aprofitant el context de crisi econòmica, s’han potenciat les mesures neoliberals contra els serveis públics. L’educació no n’ha estat al marge i, de fet, ha estat un dels fronts que ha patit indiscriminadament una onada d’atacs a tots els nivells formatius. En el nostre cas, els motius que ens impulsaren a expressar la nostra disconformitat amb les polítiques educatives que es produïen a la Universitat varen ser l’increment en l’import anual de les taxes universitàries, la reducció de places i d’hores de docència, la reducció del personal, l’eliminació de serveis clau al campus de la UIB i els forts atacs a la llengua catalana, entre d’altres mesures que estan minvant de forma accelerada la qualitat de la formació de les estudiants i els drets laborals de les treballadores. A dia d’avui, aquest conjunt de demandes que propiciaren la nostra acció es veuen fermament lligades al moviment engegat per les docents durant el curs escolar en el qual ens trobam, com la vaga indefinida i les mobilitzacions més importants de la història de les nostres illes, a les quals ens hi sumàrem i mostràrem tot el nostre suport i admiració com exemple de lluita i dignitat.
La resposta repressiva i autoritària del
Govern davant la nostra acció no es va fer esperar i, durant la mateixa
setmana, detingueren arbitràriament cinc activistes que participaren en
la protesta, amb la finalitat de criminalitzar les estudiants davant de
tota la societat i mentint públicament sobre els fets que s’hi
produïren, ja que reiteram, de nou, el caràcter pacífic de la protesta.
De la mateixa manera, en poc temps, començaren a arribar multes. Les
sancions administratives, que oscil·laven entre els 1.000 i 3.000 euros
fins arribar a la desproporcionada xifra de 39.050 euros, foren
paralitzades temporalment amb la macro-imputació de les quaranta-tres
activistes que hi participaren.
El temps ha anat passant, s’han anat
produint declaracions i avançant amb les diligències judicials i,
recentment, ens han comunicat que haurem d’afrontar un judici penal, amb
condemnes que van des dels sis mesos fins a l’any i mig de presó. Els
dies 2, 3 i 4 de juliol anam a judici les encausades per la Conselleria
per defensar que l’educació ha d’estar a l’abast de totes sense
discriminació de cap tipus i que s’ha de vetllar dia rere dia per la
qualitat dels serveis públics. Així, utilitzant la fiscalia, el Govern
ens acusa dels delictes de desordres, lesions i coaccions.
Aquest és un exemple més de com les
retallades en drets socials, econòmics i culturals són indissociables de
les retallades en drets polítics i civils: de la repressió. Les
retallades, les privatitzacions i les seves imposicions solament són
possibles gràcies a un model de duríssima repressió política a través
dels instruments de l’Estat. Per això, és central fer explícita tota la
nostra solidaritat amb les persones represaliades.
Consideram aquest judici polític un més
de l’ofensiva repressiva contra els moviments socials que tant s’estan
produint durant els darrers anys. De fet, aquest és un intent de
desactivació de les lluites socials per part d’un govern que aprova les
seves lleis a cop de decrets i multes. Per això, exigim l’absolució de
les quaranta tres persones i denunciam la maquinària repressiva del
govern que no ha aturat de criminalitzar les protestes i obrir processos
judicials i administratius contra les que lluitam en defensa dels drets
bàsics.
Anam a judici! Ens retallen i ens acusen!
Absolució Encausades Conselleria d’Educació!
