"Avui feim vaga, avui no hi ha classe"
Més d’un estudiant s’ho pensarà dues vegades a l’hora d’anar a classe
la pròxima vegada que es convoqui vaga estudiantil a la UIB. Al manco
així ho faran molts dels qui avui dematí han volgut acostar-se al campus
i s’han trobat un panorama inèdit: accessos interromputs, vials tallats
amb contenidors de fems trabucats ben enmig, o fins i tot edificis
sencers tancats i bloquejats amb el seu propi mobiliari (taules,
cadires, bancs…). Aquestes han estat les primeres conseqüències de la
jornada de vaga del 29F, que l’Assemblea de la UIB ha organitzat sota
una consigna clara: «avui feim vaga, no hi ha classe».
Unes cent persones han passat la nit a l’ocupació de l’edifici
Guillem Cifre, que ha servit per donar a conèixer els posicionaments de
l’Assemblea de la UIB i per organitzar tota la jornada de vaga amb una
assemblea multitudinària que reuní més de cent persones i que s’allargà,
en forma de grups de feina, fins ben passades les dues de la matinada.
Ben dematí, doncs, i després de desmuntar el campament, diversos
piquets s’han encarregat de transformar el campus en un indret de lluita
col·lectiva contra la destrucció de drets socials i laborals. Amb una
sèrie d’accions perfectament preparades s’ha aconseguit paralitzar
durant unes hores la normalitat acadèmica. Això s’ha aconseguit no només
bloquejant accessos, sinó també interrompent una per una les aules en
què s’estava fent classe. L’objectiu? Convertir-les en una improvisada
assemblea de discussió sobre com ens afecten les retallades i la
importància de lluitar col·lectivament per impedir que la precarietat
sigui, encara més, allò que determina la nostra vida estudiantil i
laboral.
És clar que no tothom ho ha acceptat. Per això algunes persones han
recriminat aquesta conducta per part de l’assemblea apel·lant al «dret
individual de no fer vaga». Afirmacions que han estat ràpidament
contestades per part dels piquets: mai un dret individual de no fer vaga
no passarà per damunt del nostre dret col·lectiu de defensar un
ensenyament digne.
I així ha anat passant el dematí: piquets als accessos principals de
la UIB, al metro i a tots els edificis. Tots aquests piquets informaven
les persones que arribaven al campus de la importància de sumar-se a la
vaga. «Tanmateix, no podràs entrar!» s’ha cantat, per exemple, a la gent
que arribava en metro i que no sabia que es toparia amb moltes aules
bloquejades.
Després tothom s’ha desplaçat fins la Plaça del Tub de Ciutat, lloc
on ha començat una multitudinària manifestació estudiantil que ha
recorregut els carrers principals del centre fins plantar-se davant del
Consolat de la Mar tot desafiant Bauzá a sortir al balcó si era prou
valent. Cosa que, com era d’esperar, no ha succeït. La marxa, com ja va
passar en l’anterior manifestació de novembre, ha estat sorollosa i
festiva. Recordem que molt del jovent de secundària havia estat
coaccionat per part de la Conselleria d’Educació per impedir que fes
vaga avui sota l’amenaça de greus sancions.
La jornada del 19F ha estat històrica en molts de sentits, i al
final, ens deixa la sensació que es tracta del començament d’alguna cosa
encara més gran. La lluita continua.
[Crònica extreta de contrainfo.cat, on podreu veure fotos de la manifestació i de la jornada de vaga a la UIB: http://contrainfo.cat/ensenyament/avui-feim-vaga-no-hi-ha-classe-cronica-de-la-vaga-del-29f/]
