Manifest unitari de l'Esquerra Independentista
Cada 8 de març, els partits socialdemòcrates i una part del moviment feminista es congratulen pels “grans” avenços aconseguits les darreres dècades en matèria d'igualtat. És d'esperar que el proper Dia de la dona treballadora, el discurs de complaença i conformisme es tradueixi en una mobilització massiva davant l'espectacular ofensiva patriarcal que viurem aquest any.
Cada 8 de març, els partits socialdemòcrates i una part del moviment feminista es congratulen pels “grans” avenços aconseguits les darreres dècades en matèria d'igualtat. És d'esperar que el proper Dia de la dona treballadora, el discurs de complaença i conformisme es tradueixi en una mobilització massiva davant l'espectacular ofensiva patriarcal que viurem aquest any.
Per si no en teníem prou amb ser el gènere més afectat per la crisi i la precarietat laboral, per l'atur i l'augment de l'economia submergida, pel recruïment de la violència de gènere i l'augment de les morts a mans d'homes, ara haurem de patir el retorn a les polítiques socials franquistes. Hem de ser conscients que la suma de les retallades i la victòria electoral de la dreta ultracatòlica més rància ens planteja el pitjor escenari per als drets de les dones treballadores catalanes des de la transició.
Per una banda, les polítiques econòmiques i laborals que els governs
espanyol i francès implementen per satisfer la banca i la patronal,
així com les mesures adoptades per -en teoria- pal·liar els efectes de
la crisi, comporten un augment claríssim de les desigualtats entre
gèneres. Les dones, especialment aquelles que desenvolupen feines de
cura, són la part majoritària del milió i mig de treballadores
catalanes afectades per la retallada (revestida de congelació) del
salari mínim interprofessional, un dels més baixos d'Europa. La reforma
laboral -impulsada pel govern del PSOE- que desprotegia els contractes
parcials i abaratia l'acomiadament, es veurà continuada i empitjorada
per la reforma que cuina el PP. Les retallades a l'educació i la
sanitat aplicades pels governs autonòmics de Catalunya i del País
Valencià també formen part d'aquesta ofensiva neoliberal contra els
nostres drets. L'àmbit públic i, especialment, la sanitat i l'educació
són àmbits molt feminitzats i -dins d'aquests- les dones ocupem
majoritàriament els llocs de feina eventuals i a jornada parcial, més
afectats pels ERO i les reduccions de plantilla. A aquesta situació
s'hi afegeix -per suposat- la càrrega de les tasques domèstiques i de
cura, la doble jornada laboral, i les retallades sobre les polítiques
socials dirigides a alleujar-la. Es retarda fins l'any 2013 el permís
de paternitat de 4 setmanes, que pretenia augmentar la responsabilitat
compartida de la criança dels fills, s'aplica una moratòria sobre la
llei de dependència i es retallen o eliminen les institucions de suport
legal i jurídic a les qui pateixen la violència de gènere més visible,
malgrat que la xifra de dones mortes als Països Catalans des de
l'inici del 2012 és esfereïdora.
Però, sens dubte, la mesura més
greu, un autèntic atemptat contra la llibertat i el dret a decidir de
les dones, és la nova legislació sobre l'avortament que prepara el
ministre espanyol de “justícia”. Gallardon, cedint absolutament a les
demandes feixistes de grupuscles com Hazte Oír i Derecho a la Vida,
pretén imposar una normativa encara més restrictiva que la llei de
supòsits de 1985, que permetia avortar únicament en cas de violació
(amb denúncia prèvia), de malformació del fetus o de risc físic i
psicològic per a la mare. Si la pretensió de Gallardón es materialitza,
ja no podrem acollir-nos a la darrera clàusula, que emparava el 97%
dels avortaments que es practicaven, per tant es pot considerar que la
nova legislació serà una prohibició maldestrament encoberta del dret al
propi cos. La principal victòria del moviment feminista als anys 70
queda, doncs, derogada.
La guerra contra el Patriarcat, la batalla pels nostres cossos, es fa més dura i més crua. El mínim empar que ens oferien les polítiques socials i l'educació, impregnada ara del masclisme inherent a les idees i polítiques del Partit Popular i de Convergència i Unió, desapareixen. L'única sortida que ens queda és l'autodefensa, l'autoorganització de les dones i els homes feministes, de les opcions i identitats sexuals dissidents en la lluita contra el Patriarcat. Ja n'hi ha prou de patir la crisi, les misèries del capitalisme i el genocidi cultural del nostre poble. Ja n'hi ha prou de carregar sobre les nostres espatlles els efectes de les retallades dels Drets Socials.
La guerra contra el Patriarcat, la batalla pels nostres cossos, es fa més dura i més crua. El mínim empar que ens oferien les polítiques socials i l'educació, impregnada ara del masclisme inherent a les idees i polítiques del Partit Popular i de Convergència i Unió, desapareixen. L'única sortida que ens queda és l'autodefensa, l'autoorganització de les dones i els homes feministes, de les opcions i identitats sexuals dissidents en la lluita contra el Patriarcat. Ja n'hi ha prou de patir la crisi, les misèries del capitalisme i el genocidi cultural del nostre poble. Ja n'hi ha prou de carregar sobre les nostres espatlles els efectes de les retallades dels Drets Socials.
Organitzem-nos i lluitem!
No cosirem les vostres retallades! Plantem cara!
Esquerra Independentista
