El SEPC ha realitzat avui una roda de premsa per tal de valorar alguns dels aspectes més destacats d'aquest curs. La temàtica de la roda de premsa ha girat en torn a tres punts principals: - -Deficiències d'infraestructures i armariets
- -Consell d'Estudiants
- -Valoració de la implantació de l'EEES a la UIB
- Valoració de la implantació de l'EEES a la UIB
Com ja es sap, aquest curs 2009-2010 s'ha aplicat a la Universitat de les Illes Balears el pla de Bolonya. Aquest pla ja fou durament criticat abans de la seva implantació i foren molts els estudiants que sortiren al carrer, tant als Països Catalans com a la resta d'Europa, per manifestar-hi el seu rebuig. Ara, desprès de la seva aplicació, no sols es mantenen les crítiques que empenyeren a milers d'estudiants a sortir al carrer, sinó que la implantació del Pla de Bolonya a la UIB també ha originat nous problemes.
Des del SEPC som conscients que era necessari realitzar un canvi en el model educatiu; ara bé, la implantació del Pla de Bolonya no era la solució i no ha fet més que augmentar el problema. Cal encetar un debat profund sobre l'educació i cal un canvi, però aquest canvi no ha d'enfocar-se sols als estudis universitaris, sinó que cal un canvi des de la base, s'ha de canviar el sistema des de l'arrel.
No cal tornar a repetir els mateixos arguments que ja s'anaren donant el curs passat sobre el que suposaria l'aplicació del Pla de Bolonya (privatització de l'educació, encariment de les matricules, dificultats per compaginar els estudis amb la feina...), sinó que anam a parlar dels problemes concrets que ha suposat a la nostra universitat.
En primer lloc, volem denunciar la massificació a les aules que s'ha donat en algunes assignatures comunes entre diverses carreres, com ha estat cas del Ramon Llull, on els estudiants de Filosofia, Llengua i Literatura Catalanes, i Espanyoles, Estudis Anglesos i Història comparteixen sis assignatures comunes. En aquestes assignatures, a principi de curs ens vàrem trobar amb l'absurda situació de que els alumnes no cabien dins les aules. Davant la situació, s'acabà per obrir un quart grup i, tot i que el nombre d'alumnes a l'aula s'arribà a disminuir, aquest encara seguia sent excessiu (sobretot si recordam que un dels suposats objectius d'aquest nou pla era precisament el de fomentar la relació entre professors i alumnes).
Sabem que el problema de les aules no es deu a directament a la implantació del Pla de Bolonya, sinó a la mala planificació que es va fer des de la Universitat de les Illes Balears. Tot i així, també cal posar en dubte la utilitat i la necessitat d'algunes d'aquestes assignatures.
En segon lloc, caldria comentar l'arbitrarietat amb la que s'ha aplicat i s'ha adaptat el nou pla a les diferents assignatures. Part del professorat sovint s'ha trobat perdut a l'hora d'organitzar les seves classes, alguns han optat per agafar sols alguns trets del sistema del Pla de Bolonya o per desentendre's del que estava previst en la guia docent... en definitiva, cada professor ha actuat com ha cregut oportú, o convenient, demostrant així que l'aplicació del nou pla no està gens controlada ni supervisada i, sobretot, que no s'estava preparat per adoptar-lo
Un altre punt a criticar és el de la mala distribució dels horaris, una distribució que en alguns casos provoca que els i les estudiants hagin d'estar des del dematí fins l'horabaixa a la UIB. Aquest problema ja existia amb el Pla antic, i des del SEPC volem denunciar que no s'hagi fet res per arreglar-lo. A més, aquests mals horaris afecten especialment als alumnes dels Graus ja que són moltes les assignatures en que l'assistència és avaluada, pel que no queda altre alternativa a passar el dia sencer a la UIB, amb totes les conseqüències que això comporta, com es el fet de no poder treballar, per exemple.
Finalment, caldria criticar el sistema d'avaluació continua. Si bé es cert que amb aquest sistema el pes dels exàmens ha disminuït, el fet d'haver d'estar entregant treballs, pràctiques i memòries durant tot el curs i fins i tot el mateix dia de l'examen resta molt de temps d'estudi. Un altre aspecte criticable d'aquest sistema és que en algunes assignatures s'arribin a donar fins a tres punts de la nota final pel fet d'assistir a classe. Avaluant, d'aquesta manera, la presència a classe de l'alumne i no els seus coneixements en la matèria.
- Deficiències d'infraestructures i armariets
Durant aquest curs, el SEPC s'ha centrat molt en un tema del qual començàrem a parlar ja el curs passat. Es tracta del tema dels armariets al nostre Campus.
El curs passat, vàrem recollir entre l'alumnat 1.000 firmes de suport a una demanda que aquest curs hem tramès formalment a la Universitat a començament de curs.
La nostra demanda era clara: la necessitat de comptar al Campus amb un servei d'armariets. Els motius de la nostra demanda són clars i són els mateixos que, de fa molts d'anys, han dut a molts d'estudiants queixar-se personalment als vicerectors responsables. Aquests motius són molts i els hem anat repetint durant més d'un any. Bàsicament tots s'entenen a partir de punts clars: la distància del Campus de qualsevol poble i de Palma mateix; el fet que molts d'estudiants necessiten traginar qualque cosa més que un paper i un bolígraf...
Al cap i a la fi no és mal d'entendre: el campus està pensat perquè els estudiants hi puguem fer vida, per mor d'això hi tenim un poliesportiu, per mor d'això hi tenim espais on dinar i per mor d'això hi tenim bars.
I és que l'únic rebost a què qualsevol estudiant pot aspirar en aquest campus és el seu propi cotxe. És interessant remarcar aquest aspecte: la Universitat bé que mostra el seu interès per reduir l'ús del cotxe i promocionar el transport públic, però pel que fa a traginar coses, els usuaris de cotxe tenen totes les facilitats del món i els de transport públic, ara per ara, no en tenen cap.
Tornant a l'actual curs: com bé hem dit vàrem fer saber el nostre raonament sobre aquesta qüestió al vicerector d'Estudiants de la Universitat en una reunió formal. En aquesta reunió, la nostra demanda en va sortir reforçada pel propi vicerector, que l'entenia i donava fe que era una demanda històrica a la nostra universitat i un assumpte en definitiva important.
L'únic problema era que la decisió no podia ser seua sinó de la vicerectora d'infraestructures, qui té realment la competència d'aprovar la instal·lació d'armariets al campus.
També ens hi reunírem. La sensació no fou tan bona i ens trobàrem amb qualcunes excuses absurdes, però en definitiva el missatge que ens en duguérem fou bo: la vicerectora d'infraestructures entenia el nostre raonament i acceptava que la demanda era important. El punt més positiu de la reunió fou que en sortírem amb el compromís per la seua part de comanar un estudi sobre la implantació dels armariets arran del qual començar a fer feina i decidir si es podien implantar, on, i com.
Aquest estudi es faria, segons la seua paraula, el passat febrer. Puntualitzam que la aquesta reunió s'esdevengué a començaments de novembre.
La darrera setmana de febrer, vàrem qüestionar mitjançant correu electrònic la vicerectora sobre l'estat de l'estudi. Vàrem rebre un correu escrit en un to prou desagradable en el qual ens instava a tenir paciència perquè febrer encara no havia acabat. Puntualitzà que l'estudi es començava el febrer però podia acabar perfectament per març.
Fent cas omís a les males formes amb què ens respongué i entenent el seu raonament, esperàrem. Però no esperàrem a març, ni tan sols a abril. Va ser a mitjan maig que enviàrem un nou correu a la vicerectora d'infraestructures demanant per l'estat de l'estudi, després de 3 mesos d'espera sense rebre'n cap nova. L'estat de dit estudi, tres mesos després del temps fitat, era de començat però encara no acabat. En aquests darrers correus que intercanviàrem sobre l'estat del tema, ja se'ns adjuntava l'excusa d'haver tengut molt feina en altres camps i anar endarrerits en temes com el d'aquest estudi. Finalment. Som a mitjan juny i aquest estudi no està enllestit, i si ho està no se'ns ha comunicat res tal i com havíem pactat.
Hem cregut important treure a la llum totes aquestes consideracions perquè des del SEPC hem acabat la paciència en un tema molt important per als estudiants, com ja hem explicat.
Ens agradaria creure que ningú té la voluntat d'enganyar-nos ni riure's de nosaltres, però quatre mesos per fer un estudi de les condicions exposades són un excés. Són un excés inadmissible tenint en compte el tema de què parlam, de la seua condició de reivindicació i necessitat històrica al campus.
Per tot això, des de SEPC lamentam profundament, i des de la més sincera decepció, la deriva en el no-res que ha tengut una demanda en la qual ningú ha gosat contradir els nostres raonaments. L'única arma que s'ha fet servir per aturar aquest progrés han estat les excuses, les llargues esperes i l'incompliment de paraula.
Aprofitam l'avinentesa per criticar, ja en general, l'escala de prioritats en aspectes de mobilitat i infraestructura a la universitat. Mentre la burocràcia s'encarrega que els armariets esperin i deixa caure excuses vergonyoses que parlen de dificultat de gestió, s'aprova un projecte de peatonalització de la zona sud del campus que suposa una despesa econòmica realment elevada. Que quedi clar que no tenim res contra d'aquest projecte, senzillament que és una cosa que costa una dinerada i que no hem sentit demanar mai a cap estudiant... tot i això, aquest projecte i altres al llarg dels anys han passat descaradament per davant d'un problema que preocupa i ha preocupat a moltíssims d'estudiants i seguirà preocupant eternament fins que s'hi posi remei.
En aquest tema, poden temptar la nostra paciència, però sabem que tenim raó, mil firmes d'estudiants de fa un any avalen aquesta lluita i més que en podrien ésser. És per això que des de SEPC anunciam que seguirem amb la protesta fins que aconseguim els que milers d'estudiants al llarg dels anys han sospirat amb tota la raó del món.
Ja per acabar amb el tema de mobilitat, sobre el qual SEPC ha fet molta de feina enguany, ens agradaria manifestar el nostre agraïment al Consorci de Transports de Mallorca per la seua capacitat de correcció en el tema de l'admissió de bicicletes al metro, i la seua voluntat de millora en el servei de préstec de bicicletes.
Així mateix, celebram també la recent aparició aquest curs de l'Oficina de Gestió Ambiental i Sostenibilitat de la Universitat, amb la qual hem pogut discutir sobre aquests i altres temes més puntuals relacionats amb mobilitat i medi ambient, que faran ben segur una bona feina al campus, com ja la duen fent aquest mig any.
Un altre dels temes que consideram especialment importants de tractar en aquest final de curs és el del Consell d'Estudiants.
El Consell d'Estudiants ha arribat a final de cicle enguany i aquest final de cicle l'ha acabat amb un vergonyós curs sencer d'inactivitat total. Durant més de mig any no ha complit el seu objectiu de representar els estudiants i estar-hi a disposició.
Des del SEPC esperam que, en aquest nou cicle, el Consell d'Estudiants sigui capaç de rectificar els mecanismes que calgui per a assegurar-se que una situació no es repetesqui, perquè qui ho pagam som tots els estudiants.
D'altra banda volem parlar també d'aquest canvi de cicle, concretament de les eleccions que han tengut lloc aquesta primavera al Consell d'Estudiants. Consideram aquestes eleccions com a ridícul democràtic: gairebé la meitat de carreres no han pogut votar perquè, o bé no tenien candidats electes o bé tenien el mateix nombre o menys candidats electes que llocs a elegir.
Al Sindicat ens plantejam quina legitimitat representativa pot tenir un Consell d'Estudiants, si la participació dels estudiants és de ridícul estrepitós.
Creim que hem d'assenyalar la Universitat com a responsable d'aquesta falta absoluta d'interès per part dels estudiants per aquest organisme; no és cap novetat que la participació en unes eleccions al consell d'estudiants tenguin un fracàs en participació.
Trobam insuficient la estimulació que la Universitat fa perquè el Consell tengui bona salut i els Estudiants el coneguin i el tenguin com a referent, i ens sembla tristíssim que la situació actual descansi sota la total desconeixença: la majoria dels estudiants no saben com funciona el Consell d'Estudiants ni quines possibilitats té. I més trist encara és assegurar que molts d'estudiants ni tan sols saben de la seua existència.
Aquest problema també el volem lligar a altres situacions paregudes relacionades amb altres organismes de la Universitat, com podria ésser la Sindicatura de Greuges, que té la missió de protegir els drets dels alumnes i mediar entre ells i la Universitat, i que moltíssims d'estudiants tampoc.
Per tot això, el SEPC demanam a la Universitat de cara al futur una major implicació en la difusió, promoció i dinamització d'organismes que podrien ésser tan importants com el Consell d'Estudiants però que, per mor de la deixadesa, els estudiants romanen aliens al que els hauria de ser propi.
