Aquest matí ha tingut lloc el judici contra un militant del SEPC que va participar en un piquet d’estudiants durant la Vaga General del 29 de setembre. A la vista han comparegut els dos agents de seguretat que van detenir l’independentista a més d’un agent de la policia local que se’l va endur a comissaria.
"Sóc independentista i revolucionari, era dia de Vaga General i jo era on havia d’estar"
El judici s’ha celebrat amb una concentració de suport a les portes dels jutjats, convocada pel SEPC i Alerta Solidària. És la tercera en el que portem d’any, després de les dues realitzades per les declaracions d’en David i en Guillem, militants d’Endavant i represaliats per la manifestació de la Diada.
L’Àlvar ha refusat els interrogatoris de les parts acusadores i del mateix jutge i s’ha limitat a afirmar que com a independentista i revolucionari, el dia de la Vaga era on havia de ser. A més, ha explicat que el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans treballa per assolir la independència i el socialisme a l’Illa i a la resta de la nació. El jutge, un cop escoltada aquesta darrera intervenció, ha clos la vista per dictar sentència en els propers dies.
La fiscalia ha sol·licitat una condemna de 6 dies de localització permanent així com 475 € en concepte de danys per compensar la Universitat de les Illes Balears per la neteja de pintades i per la reposició dels panys que en aquella jornada de lluita van aparèixer farcits de silicona.
Extret de: http://www.alertasolidaria.org/
Obert el procés d'elecció del rector de la Universitat de les Illes Balears, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) volem manifestar el següent:
En primer lloc volem reclamar un sistema d'eleccions a rector totalment democràtic, oposant-nos a l'actual sistema de ponderació de vot, en el qual els estudiants comptam sols amb una representació del 25%, el personal d'administració i gestió (PAS) del 12% , els professors titulats i el personal investigador del 12% i on gairebé tot el poder de decisió recau en el vot dels catedràtics i doctors, que compten amb una representació del 51%. D'aquesta manera, el col·lectiu estudiantil, essent el més nombrós de la comunitat universitària, és rellevat a un segon pla en una decisió de la qual depèn el seu futur acadèmic. Davant aquesta injustícia exigim l'eliminació del vot per sectors de manera que el vot de tota persona pertanyent al campus universitari tengui el mateix pes en les eleccions al Rectorat, per tal de poder avançar en la democratització directa de les universitats.
Des del SEPC volem deixar palesa la possible pèrdua del sistema de representació a la universitat davant la implantació gradual de la Estratègia Universitària 2015 (EU2015). Mitjançant aquesta estratègia, l'objectiu de la qual és la transformació de l'anomenat Sistema Universitario Español (SUE), es pretén, entre d'altres coses, limitar els mètodes d'elecció actuals baix el pretext de la “problemàtica derivada dels actuals sistemes d'elecció degut a la manca de participació i reflexió de l'electorat” segons postula la FCYD (Fundación Conocimiento y Desarrollo). Aquest nou sistema aposta per una verticalització del sistema universitari, on el el rector estaria fortament influït pels Consells Socials-Empresarials.
Tot plegat posa al descobert la manca d'interès de les universitats per la participació dels estudiants en els sistemes de representació i elecció. Un nou exponent d'aquest fet el trobam en que a les properes eleccions no es disposarà de cap mesa electoral a l'edifici Guillem Colom Casasnovas, de la Facultat de Ciències.
Volem denunciar, a més, la manca de coherència de la normativa electoral actual, la qual, davant les retallades que pateix a dia d'avui l'ensenyament públic, contempla una retribució de fins a 2000 euros a les candidatures que es presentin per a “despeses que es puguin derivar de la campanya electoral”.
Davant tot això, l'assemblea del SEPC a la UIB anunciam que serem presents en aquestes eleccions, que per reivindicar els nostres drets com a estudiants i denunciar les enormes carències d'aquest sistema electoral, presentarem candidatura pròpia, fent valer així, de forma simbòlica, la nostra via cap a una altra universitat i una altra educació. En definitiva, un ensenyament públic, català, no patriarcal, i popular.
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
Universitat de les Illes Balears
7 de març del 2011
Esquerra independentista
Exigim una solució immediata per part de la direcció del centre a la situació que genera aquest conflicte, i dit això donam suport a possibles accions futures en aquesta mateixa línia.
Sindicat d’Estudiants del Països Catalans, Mallorca, 15 de febrer de 2011.
MANIFEST A FAVOR DE LA UNITAT DE LA LLENGUA CATALANA
En els mitjans de comunicació de les Illes han aparegut fa uns dies les declaracions de qui amb tota seguretat serà el candidat del PP a presidir el govern de les Illes. Aquestes declaracions fan referència a la intenció de derogar/reformar la Llei de Normalització Lingüística i/o el Decret de mínims. A més a més, neguen la unitat de la llengua catalana amb arguments tan peregrins com el que aquí deim “tassó” i no “got”.
Deixant de banda el fet que aquestes declaracions demostren una gran ignorància de qui les ha realitzades, tant pel que fa als conceptes de llengua com de dialecte, en què ara no entrarem, com pel que fa a la realitat lingüística de les Illes (atès que a Menorca i Eivissa sí que es diu “got”), la veritat és que des d’un centre escolar no podem obviar-les.
Consideram que amb aquestes afirmacions l’autor ataca directament la realitat lingüística de la llengua catalana. En primer lloc perquè usa el tema de la llengua amb intencions clarament electoralistes i per treure’n un profit, i en segon lloc perquè pretén reduir la presència del català de l’únic àmbit en què aquest ha assolit una quasi plena normalització. En canvi, no l’hem vist mai demanar més presència del català en altres àmbits en què l’ús d’aquesta llengua és molt minoritari (mitjans de comunicació, cinema, justícia, etc.). L’objectiu ben segur d’aquesta actitud és afeblir la presència futura del català en la societat, ja que l’ensenyament en català sembla l’única possibilitat que totes les persones que passen per les aules esdevenguin bilingües i puguin optar en el futur per usar la llengua que vulguin, i per tant conduir-lo a l’estatus de llengua d’ús residual en el territori on és llengua pròpia, en primera instància, i a l’extinció, en segona. A més, les seves declaracions no faran sinó crear una confrontació i divisió entre els ciutadans de les Illes per motius lingüístics i dificultaran encara més la tasca docent i el paper que representen els centres educatius en la societat.
Concretament, aquestes declaracions tomen en terra tota la feina que els mestres i professors dels centres docents de les Illes fan, tant per ensenyar els alumnes a esdevenir competents comunicativament en la llengua pròpia d’aquestes terres, com per col·laborar en la participació i integració en la societat de totes les persones que hi vivim, com a ciutadans de ple dret.
No val argumentar que el que es vol és dur a la legislació el que passa en la realitat. Si la situació de la llengua pròpia de les Illes és la que és, es deu a multitud de factors que ara no cal indicar i analitzar. Deixar el futur de les llengües en mans del liberalisme més salvatge no és sinó una actitud perniciosa i hipòcrita de qui no veu en la protecció de les llengües minoritàries una manera de salvaguardar el ric patrimoni cultural d’aquestes Illes i del món en general. De fet, bona part de les llengües del món legislen amb vistes a mantenir un estatus que pot ser molt diferent de la realitat de la societat en què viu aquesta llengua.
Per tot això, demanam al PP que rectifiqui i faci una declaració explicita de la unitat de la llengua catalana, tot i les seves varietats dialectals. Així mateix, que expressi que no canviarà una normativa que només pretén assolir el fet que tots els membres de la societat esdevenguin bilingües (deixant a banda l’ús personal que es faci de cada llengua) i que totes les persones puguin relacionar-se amb l’administració en la llengua que vulguin, per fer ús clarament de la seva llibertat lingüística individual (una cosa que és clar que poden fer els castellanoparlants de les Illes, però que no sempre poden fer els catalanoparlants).
Un cop més, els professionals de l’ensenyament veim com es trepitja la nostra tasca de forma gratuïta i sense fonament. L’actual sistema educatiu es troba en un estat molt fràgil per motius complexos i molt diversos, però cap d’ells no és el fet d’utilitzar el català a les aules.
Així doncs, des del nostre claustre rebutjam i rebutjarem qualsevol tipus d’ingerència que no tingui com a principal objectiu l’assoliment real d’un sistema educatiu de qualitat, públic i en català. A més, ens emplaçam a la difusió d’aquest manifest entre tots els centres docents, institucions i mitjans de comunicació, i a la coordinació d’una acció simbòlica per expressar el nostre rebuig a les manifestacions fetes i per afirmar clarament la unitat de la llengua catalana.
L’acció simbòlica de caràcter participatiu serà dia 10 de febrer a les 10 h a les portes dels centres escolars.
Novembre de 2010
