Els diferents nuclis del SEPC dels institus de Mallorca han convocat una vaga el proper dijous 11 d'octubre en el marc de la campanya 11x12. La campanya 11x12 és una iniciativa impulsada per diferents organitzacions estudiantils i juvenils de l'Estat Espanyol que planteja una jornada de mobilització des d'una perspectiva internacionalista i anticapitalista.
No a les retallades imposades pel BCE i els seus lacais del Partido Popular!
Els col·lectius estudiantils de les
diferents nacions oprimides dins l’estat espanyol que hem signat aquest
manifest, volem donar a conéixer a l’estudiantat i a l’opinió pública en
general el nostre ampli rebuig a les reformes plantejades pel govern de
Mariano Rajoy, i especialment per les retallades en educació promogudes
pel ministre d’educació Wert.
Així mateix, ens agradaria incidir en el
fet que totes aquestes mesures s’estan portant a terme amb l’ajuda dels
governs de les comunitats autònomes i forals, eludint les seves
responsabilitats. Estan aplicant decisions del govern central sense cap
tipus d’inconvenient, demostrant, un cop més, que sota el capitalisme i
l’autonomisme no és possible la sobirania i la independència dels pobles
que es troben indefensos davant de les reformes imposades des de la
Unió Europea i el gran capital internacional.
En front d’aquesta conjuntura política,
les organitzacions estudiantils que signem aquest comunicat, hem fet un
esforç polític per a poder estar a l’alçada dels esdeveniments, per tal
de ser capaces de crear una alternativa real al capitalisme depredador
que ens imposen i presenten com única solució.
Nosaltres proposem, des de cadascun dels
pobles als quals representem, una alternativa socialista i
independentista, on el poder econòmic i polític resideixi en el poble.
On no sigui possible destruir fonts de riquesa col·lectiva com
l’educació.
Retallades, reformes i vulneració dels
drets socials, polítics i culturals són el pa de cada dia de totes les
estudiants dels nostres pobles. Amb l’excusa de la crisi, generada pels
mateixos que estan gestionant el poder des dels diferents marcs de
govern, ens estan portant a un sistema esclavista, on els rics són més
rics i els pobres són més pobres. On els nous faraons tenen nom de
multinacionals i que, mitjançant l’acord de govern i patronal, segueixen
fatigant aquesta classe oprimida, per mitjà dels nous fuets que són les
forces repressives de l’estat.
No n’hi havia prou amb la mala situació
de les llengües i cultures dels pobles, sinó que ara cerquen
destruir-les retallant els pressupostos en educació, cultura i llengua.
Amb la crisi institucional no han perdut el temps en intentar uniformar
les nacions encaixades dins l’estat per tal que la seva estructura,
sempre tambalejant, pugui seguir mantenint-se i existint.
Justifiquen tot això dient que no hi ha
diners, quan als mercats d’alta gama augmenta el creixement, com també
augmenta la despesa militar o els sous dels polítics. Cada cop veiem més
càmeres i seguretat privada a les escoles. Cada cop veiem com augmenta
el nombre d’estudiants per aula i com el professorat ha d’exercir més
hores lectives. A ningú se li escapen aquestes evidències.
Ja fa molts anys que vam començar a
parlar sobre la privatizació de la universitat i no són pocs els cops
que hem rebut d’ençà que va començar la lluita contra el procés de
Bolonya. Abans, ens titllaven de boges i
extremistes, ara no hi ha rectorat que pugui rebatre el romb que,
malhauradament, ha pres la universitat pública, amb el beneplàcit de
tots i cadascun d’ells.
Ens agradaria no haver de dir això: qui
avisa no és traïdor. Així, com que no tenim res a perdre, només ens
queda dir que ens queda tot per guanyar. És l’hora de conquerir un model
de societat just i equitatiu, on el poder resideixi de veritat en el
poble. Per això, veiem com a única sortida
exercir la sobirania de cada poble. Aquella sobirania que ens fa ser
subjectes en tots els procesos i no simples objectes de compra i venda,
condemats a ser espectadors i patidors dels terribles esdeveniments.
Dia a dia, des de cada centre educatiu,
hem de lluita contra cada mesura imposada pel govern i cercar les
alternatives necessàries per a assolir els nostres objectius. Unint-nos a les lluites per una educació
pública i digna per a totes, per a poder construir la nova escola que
ens eduqui com a persones lliures. Només sent subjectes actius dels
procesos educatius serem capaces de construir un altre model d’escola i
societat.
En aquest camí, l’única alternativa
possible és una escola pública, laica, popular, antipatriarcal, digna i
que compleixi amb totes les necessitats lingüístiques i culturals de
cada nació. En aquest camí, convidem a totes les estudiants de les
respectives nacions a lluitar en aquest canvi al nostre costat. Som ames
del nostre present i ens hem de comprometre per a construir el nostre
futur. És temps de lluitar! Amb la lluita estudiantil ho aconseguirem!
Fins a la victòria sempre!
.jpg)
